vaig tenir un somni

i tu no hi sorties
només una nena xina
que em volia atonyinar
en una terrassa de gràcia
on ens volien clavar
no menys de deu euracos
per tres cafès amb llet
això si
que em va trasbalsar
després tampoc sorties tu
però pagava els teus cafès
i després ja no me'n recordo
si l'absenta era teva o meva

Coses que es poden fer quan s'està en "paru"

-A ver si acabamos pronto y me voy a pillar un gramo, churri

Fumar porros
Veure "El senyor dels Anells", versió extesa, amb els extres del director i les declaracions de la dona de fer feines de
l'estudi
Anar de festa cada dia (sense un duro i amb una ampolla de vi del DIA)
Aixecar-se a las 6 de la tarda
Menjar macarrons fins rebèntar

Esmorzar, Dinar, Berenar i Sopar.

Jugar al counter-strike (fins rebentar, també)
Llegir còmics

Llegir el teletext
Mirar obres
Piratejar wifis alienes (som pobres, oi?)

-Ara no recordo si era 5EOB4RF9 o 5E0B4RF9

Lligar per internet (avís, feina només per aturats per més de tres messos, avís2, cuidadu orcos!)
Jugar a rol

-Et menjo la groga i compto vint!

Buscar burilles de tabac als cendrers públics
Vendre a les raves bossetes amb eferalgan com si fos cocaïna
Vendre a les raves bossetes amb pica-pica com si fos MDMA
Trucar al 012 i tornar boig/boja l'operador
Escriure en dos-cents fulls "Sense tv i sense cervesa homer perd el cap"
Llegir els pilars de la terra
Anar a programes de televisió

Presencia els teus ídols en directe

Escriure cartes als diaris
Buscar feina en el món del Porno
Anar vestit elegant a les presentacions de llibres, colar-se i menjar de franc
Fer-se blogger
Fer pintades amb esprai a la comissària més propera
Aprendre nobles oficis com Mamporrero o Sexador de Pollastre

Palla equina perpetrada per jamelgues

Construïr una màquina del temps i viatjar fins el final de la crisi (pista: infinit is da numbah)

Amor Crosta

El nostre amor fou com una crosta;
que no paràvem mai de gratar,
mai la deixàvem fer-se del tot,
com si la nostra estima se n'anés
al curar-se la ferida il·limitada.

I així, entre gratada i gratada,
ens anàvem fent mal l'un a l'altre,
degradant-nos tots dos dia rere dia:
sense tenir coneixença dels fets.
Tampoc volíem ser conscients,
ans hagués sigut menys traumàtic.

La crosta s'alimentava de nosaltres,
es feia gran, amb zones rugoses
i carenes muntanyoses plenes de pus,
que no semblaven explotar en la vida.
Fins que un dia, com era de preveure,
esclatà, i ens deixà perduts; la fístula.

Ara, que la matinada deixa pas al sol,
la ferida s'asseca i la crosta s'esvaeix,
així nostres mans ja no es toquen més,
sols queden els senyals de les gratades.
Toca recompondre'ns i oblidar-nos-en,
de la crosta del nostre amor d'estiu.

Edicions Pirates: Títols que molt possiblement mai no veuran la llum

El petit Hitler se'n va als Andes

L'últimatum (de Hitler)

Hitler coneix Polonia

Aprèn a comptar amb Hitler (fins a 6 milions)

Hitler coneix París I i II

Hitler i els jueus màgics

Cold Hitler:un hivern a Russia

Hitler i el suïcidi (introducció)

HH: Fhürer Confidential

L'importància de dir-se Adolf

Quan Eva estimà a Adolf

Hitler i el suïcidi (pràctiques, inacabat)




Bonus:

La guia del nacionalsocialista galàctic

Puta!

Imagineu si estic apenat,
fa dos dies se'm morí la vida,
estirada al terra del saló,
inerte, metamorfosi a la mort,
com una vida qualsevol.
Puta! - li vaig cridar
però ja no deia res.

Una història d'avui

Quan tot semblava acabat,
ram de flors a la llosa,
el cura ja s'anava.
Començaren a cridar,
ulular als vents del nord,
com un mort al calaix de fusta,
trucaren a la porta,
tot esperant que repongueren.

“Hola?
Que hi ha algú?”
No se sentia més que un repic.
A les portes de l'infern.
Cada cop més fort.
Però no tenia cap sentit.

Restava la possibilitat,
això si,
de ser un viu al regne dels morts.

O un mort al regne dels vius,
que passa massa sovint,
dins del nostre trallat ideari.

abans que neixi l'esclat

calleu! venen per darrera.
amb els seus timbals xisclant,
colpejant amb els pals els cuïrs.

criden i udolen al cant de matinada,
resten parats al mig de la plaça:
entonen la mel·lòdia, en aguts suaus.

no els sentiu, tocant la vostra porta?
apoderant-se dels vostres sentits?
aferrant-se dins les vostres orelles?

si. ja són aquí.

Revolta Moribunda

Avui no s'ha mort ningú. Les morgues són buides i els cementiris fan vaga provocada.
Els malalts terminals pateixen més al llit. Paliatius no són suficients. Demanen morir.
Les tombes s'obren abans de les deu del matí. Surten braços en carn viva. Són vius.

No esperem una epidèmia zombie.
No esperem comunicats de l'ONU o de l'OMS.

No és una grip virulenta, tampoc és un brot de legionel·la mal curat.
Riu-te de les banalitats post-mortem.
Avui som morts, demà serem herois. No ens comprenen ara. Però ho faran. En morir.

Veuran que els seus cors bateguen lentament,
esperant, el moment per governar.

Els nens neixaran morts, moriran en vida tot just sortir del cony de sa mare.
Moriran abans de que el metge els talli el cordó umbilical.
Molt abans d'aprendre a dir els primers mots en llengua escandinava.

"Senyora, el seu nen, és mort!"
I la senyora s'emocionarà i pregarà per la mort dolça del nounat.

Tot just ha començat. Mira al teu voltant. Milers de morts en vida. No ho saben?
No ho volen veure! Els hospitals plens de morts (vius) ignorant sa nova condició.
Enderroquin els cementiris! Falta poc per a la revolta de la gent del passat i l'òbit.

avançada (moviment en fals)

avançant entre les ombres
el dia frega el sinistre
entre les teves cuixes
suaus, s'embel·leixen,
en mirar-les a la penombra

podria tocar-les dos cops més,
les teves mans tan llises,
em diuen que ets l'artista
més jove del firmament,
pintant les cançons d'ahir

entre dos mons incompresos
resten els dimonis de la nit,
s'atipen de les pors populars,
es restableix el daltabaix;
gats amagats sota els cotxes

núvols que tapen el sol d'or,
carrers que són d'oli de motor,
respiren els arbres fum gris,
s'esvaeix i només queda el pols

sentint entre els dits el temps
que passa i corre entre tu i jo
som joves, som grans, res s'atura;
les petjades dels nostres camins

es perdràn entre prats verds,
la pluja neteja les passes en fals,
qui vulgui seguir-les, afanyi's!
no tindrem mai prou hores ni minuts

per viure intensament nostra vida
de vermells i grocs pàl·lids
tot naixent fulles dels arbres
i de nostres mans cabòries d'avui

Detergent o Mort

l'altre dia vaig fer una crida
a la humanitat d'avui en dia.
vaig creure'm filosof,
vaig despertar en la fredor,
vaig ensenyar la veritat.
tots moririem.

vaig aixecar les mans,
envoltat de tanta gent
que no sabien que volia vendre,
si detergent o mort,
"tant s'aval, comprem-lo!"
algú es pensava que era jo
el producte de venda al públic,
i tampoc li faltava raó,

vendre vida a preu de mort,
l'oblit oliós en òbit fructifer,
sucessió de comes en ristra,
sense passió per la elegància,

no hi havia cap tipus de senyal
que ens digués cap a on anàvem,
en aquest camí rectilini
amb sortida única i limitada.

Moment (jugant amb tissores)

I que duc al cor.
Què vull fer de tot.
Preguntes i dubtes,
que no vull respondre'm.

Cap a on vaig.
Què del què existencial.
De tot plegat,
no sé pas què traurem.

Hi ha mil coses per fer.
M'han tret la bena dels ulls.
Hi veig cegament.
El sol trenca l'alba.

El fred em cala els ossos.
I Hi ha penyores.
I el camí és ple de pedres.
Feres ferotges disfressades.

No sé ni per on començar.
Farà massa calor.
De la terra sortirà foc.
No podré estar-m'hi quiet.

Creuaré el limit.
Crearé les dimensions.
Ara jugo a desmembrar els límits.
Per mi tot és fàcil.

Simplificant la vida.
El moment deixarà de ser moment.
I serà tard per trobar-ne un.
Llavors les nits seran curtes.

Certes coses que couen

Hi ha coses que se han de dir, perquè si no, rebentes. Com el que li va passar a una bona senyora a una coneguda cafeteria del centre, li van trepitjar el call de dit gros del peu, i per educació, va callar l'improperi (fill de la grandissima puta),mentre s'anava posant més i més vermella. Així, en pocs minuts, el seu cap va escletar, esquitxant a les taules del costat de trossets de cervell poc fet en la seva salsa.

Per això, en aquesta setmana no hauriem de callar:

- En que collons estava fotut el directiu hoteler assassinat? Jo us ho diré: en coses lletges, perquè si no expliqueu-me a què vé un tret al cap. Per una travessa sense pagar no serà...

- El PP és un niu de corrupció sense parangó.

- Les obres de la ronda del guinardó duraran dos anys com a mínim.

- Els TP's d'or no serveixen per a res més que per fer publicitat.

- Els blocs que fan llistes de coses fan fàstic.

- Per a ser guionista s'ha d'anar fins al cul de farlopa.

- El PP i ETA treballen mà a mà.

- El fet cinegètic i Mariano Bermejo; això ha de donar per un bon post del guionista abans mencionat.


- El Rei apart de ser un borratxo, és un pastillero.

- L'independentisme és una malaltia que es passa quan arribes a la poltrona.

- Els mossos d'esquadra peguen més fort que la nazional.