déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres
24 de setembre de 2010
Quedar amb tu
en una tarda de setembre,
la gent té dies lliures,
i el camí es fa sense pensar,
peu dret,
peu esquerra,
i torna a començar,
la ziga zaga se torna fabulosa,
pensant en tantes coses
que no em cabrien aquí,
trepitgant el món com si fós teu,
respirant l'aire perquè és de tots,
l'autobús que l'embruta
i els meus dits que l'aparten,
se'n va amb un brogit certer,
i ja vaig pensant en tot el que vull,
com si la vida fós una botiga
amb preus que no es poden abastir.
Duc les mans a les butxaques,
recomptant els dits,
un dia més voltant abans d'entrar
fumant la cigarreta amb ganes;
ja saps,
no tenia res a fer
fins que m'has trucat:
només m'esmolava les ungles
per esgarrapar-te millor...
14 de setembre de 2010
Excepte...
cada dia és emoció i devoció
per uns valors d'unitat
d'honradesa, d'honestedat
que els polítics ens demostren
només cal obrir els diaris
per trobar-nos-ho a primera plana.
perquè tenim metro i autobús
sempre puntuals al seu lloc:
diligents i servicials
els conductors els hi duen
als llocs de treball fenomenals
on són ben remunerats;
perquè la gent és en general
unes bellissimes persones
som considerats i oberts de ment,
no tenim por dels forasters
i sempre obrim la porta als veïns,
ja des de ben petits ens hi ensenyen
a ser molt tolerants i pacífics.
i les coses han canviat:
per desgràcia
aquest país ens fa vomitar,
cada día es desfalc i corrupció
en contra dels valors d'unitat
d'honradesa i d'honestedat
que els polítics han oblidat
només cal obrir els diaris
per trobar-nos-ho a primera plana.
25 d’agost de 2010
mort cièntifica
l'aire es passeja per les teves orelles,
mentres, crides horroritzat les últimes vocals
que sortiran sonorament de la teva boca,
mentres el tratge es remou a les faldes
de la jaqueta marrón a cuadres verds;
mentres veus més a prop la barana
retant-te a ser un dard amb punteria.
mentres el món se'n va amunt
la pressió t'aplasta ben avall.
sents que caus,
només caus.
et caus, i
escaient com a caient
penses en si tot serà un malson
mentres recordes quan eres un nen
que somiaves que queies i queies,
mentres al llit et movies espasmodicant
angoixat de caure
fins a l'últim moment
sents aquella pressió al pit
fins que el pivot on termina la barana
t'allibera de l'angoixa provocada
-fins fa poc inexistent-
sobre que passaria si et tiressis
5 de juliol de 2010
Previsions des de Existència Rudimentària per a la segona meitat del 2010
- El partit de Jan Laporta s'associa amb Democracia Nazional i es transforma en la segona opció de cara a les eleccions, desbancant al grup de Rosa Díez.
- Arran d'això, Montilla riu (però de veritat) i li dona un atac de cor tot just llança un còctel molòtov a l'edifici madrileny del Tribunal Constitucional.
- Espanya, després de guanyar el Mundial, surt de la crisi i crea millions de llocs de treball, tot per la forta pujada d'autoestima als "espanyolitus", que surten al carrer més decidits que mai a per aquell lloc de reposador del Sorli Discau.
- Tots els nens voldran assemblar-se a Villa, i per això es faran asturians, es compraran gomina i es faran crestes xungues.
- El club Bilderberg s'obre al món, i es descobreix que unicament fan partides de botifarra i al continental.
- Segons investigacions (fetes a ull i amb molt astigmàtisme) es considera que Carod Rovira podria fer un cop d'estat i instaurar una dictadura - és una realitat que hom que porti bigoti té moltes més paperetes per ser un dictador, ja sabeu.
- El burka és el nou uniforme de correus i el president Rajoy fa que totes les dones del parlament el portin. Així doncs, les dones musulmanes han deixat de portar-ne per dur minifalda i escotazos.
- El proper missatge del Rei d'Espanya es farà en High Definision. Aneu amb compte!
21 de juny de 2010
Coses de carrer
a comprar a les botigues que revesteixen les susdites,
van veure com la gent desepareixia.
Urbanites i legions d'auriculars estereofònics.
i la resta d'ítems del mobiliari urbà.
ni un trist guàrdia urbà posant multes.
sense por a refredats poc convenients,
i els camells eren més fàcils d'enxampar,
treballant des del cau pel Tuenti,
amb carrera i tres fills en edat escolar
jugava al Monopoly al Facebook...
10 de maig de 2010
7 d’abril de 2010
La mort de la màquina.
24 de març de 2010
Moment All-Bran
5 de març de 2010
CINEFORUM: MÀFIA, DROGA I AMOR (1 DE 3)
Començaré el Cineforum de tres pel·lícules "Màfia, droga i amor", al qual podreu trobar les següents filmacions:
- ??? Si voleu una pel·lícula, sempre que sigui acord al gènere que ens ocupa, no heu més que demanar-la i miraré que puc fer.
Ara, sense més preàmbuls, la cinta que ens ocupa avui:
GUIÓ: Quentin Tarantino
DIRECCIÓ: Tony Scott
ACTORS: Christian Slater, Patricia Arquette, Dennis Hopper, Christopher Walken, Gary Oldman, Brad Pitt, Val Kilmer, Michael Rapaport, Bronson Pinchot, Saul Rubinek, Samuel L. Jackson, Chris Penn, Tom Sizemore
ANY 1993, COLOR.
25 de febrer de 2010
dijous de cinema! - Una història del Bronx
>A CONTINUACIÓ, UN PETIT FRAGMENT DEL FILM<Els motards la lien parda al bar familiar del nostre amic Sonny (Chazz Palmenteri). Fan servir les cerveses d'extintor, mullant al barman, apart de no dur la vestimenta adeqüada. El bo d'en Sonny intenta raonar amb ells, però és que els motards americans són molt durs i no atenen a raons. Després de convidar-los amb molt bons modals a marxar, i havent rebutjat l'invitació de manera grollera i pudenta del Sonny, es veu obligat a utilitzar mètodes més científics amb els okupes amb harley. Ni curt ni mandrós; sense aixecar cap sospita; se'n va directe a la porta del bar, on dins estàn els nostres vuit amics angels de l'infern (del bronx, suposem). I la tanca amb clau des de dins:
Llavors, un Motard indeterminat, segurament el més avispat de la banda, diu:
"Eh, qué pasa aquí, que coño hace este tio?"
Tornant sobre les seves passes, Sonny; molt tranquil, s'atura davant d'ells i els diu, amb un somriure a la cara:
"Ya no podeís salir..."
Es callen tots de cop: desconcertats. Miren als tres mafiosos impecables -entre ells , Calogero- que estàn enfront seu.
Una veu en off comença a parlar, Calogero, que s'ho mira des d'una de les cantonades del local:
"Nunca olvidaré la cara que pusieron, los 8. Parecían otros. De repente toda su fuerza y su valor desaparecieron. Tenían fama de ir por ahí destrozando bares. En ese instante comprendieron que habían cometido un error fatal, habían entrado donde no debían"
Entren en escena deu o dotze mafiosos amb camises blanques amples, bats de beisbol i pistoles, corrent cap a ells pel passadís del fons, i en breu s'escolten cruixir els cranis dels motards, rebotant contra la barra/terra/finestra/cadira/culata de pistola... Bé, rebotant contra tot el que sigui susceptible de rebotar amb els seus caps. o qualsevol altre extremitat.
24 de febrer de 2010
Comèdies que triomfen als Universos Paral·lels
Una comèdia ambientada al 2012... EL CARTER BIÒNIC (de l'univers paral·lel #131) - L'entranyable història entre un paquet i un destí, i un android que fa el que es correcte. Ohhhh!
El debut de Ben Stiller de l'univers paral·lel #224, després d'anys d'assaig i de mètode Svarovski i Vodkarovskov, presenta la seva opera prima: "MEMÒRIA CODIFICADA". Un Oscar i varies Mamelles de Plata.
Proeses Intergalàctiques: L'escriptora Nadal guanya el Maruja Torres sobre gespa.
23 de febrer de 2010
18 de febrer de 2010
17 de febrer de 2010
15 de febrer de 2010
Felicitat (2008, traducció al català i revisió)
7 de febrer de 2010
formspring.me
ets els gran fill de puta que tot ho veu?
Potser exagera, vostè. A veure, jo no sóc omniscent ni puc veure La Escobilla Nacional, per posar dos exemples.
Temps al temps, però. Diuen que Monsanto està creant uns gens...
Apart d'això, també sé escriure correctament una frase de merda.
Molt afectuosament,
mengi'm el nap, petit/a fill de puta.
2 de febrer de 2010
FMI: Fons de Merda Internacional
Volen dir que hem de ser la zona pobre de la UE per a que hi hagi riquesa?
Ens hem de constrènyer per a que el conjunt s'alci, mentres la nostra feina, la nostra econòmia, el poder econòmic individual que en una societat de consum com la nostra ens dona també seguretat baixen?
Però bé, també hem de ser sincers, la culpa no és del tota seva, ja que nosaltres com societat hem desacurat moltes de les nostres obligacions.
Se'n recorden de la última vaga general? Se'n recorden de quan fa que van queixar-se pels seus drets? Se'n recorden de quan els van apujar el sou més de cent euros? Se'n recorden de l'últim cop que van parlar sobre sindicats? Se'n recorden els sindicats que volen dir les seves sigles i el seu paper a la societat?
Quan vostè diu, que és necessari prendre mesures que signifiquin grans sacrificis, com l'abaixada de salaris, jo l'hi dic: merda per a vostè, senyor Blanchard.
31 de gener de 2010
formspring.me
hi ha cries de coloms a barcelona? o creixen sent ja grans?
Certament, m'agrada que em facin aquesta pregunta. Monsanto ha modificat geneticament els gens dels ous. que després ha clonat per millars. Després, n'Hereu mateix les cria, a una antic puticlub situat davant de la Generalitat, per fer-les volar a la inaguració dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022.
28 de gener de 2010
Alto, policia!
El cotxe en qüestió, un CNW de l'any passat, es parà a l'alçada que els guàrdies li recomanaren i aturà el motor.
- Hola, bona nit!
- Hola, bona nit. senyor agent.
- És un control rutinari, senyor. Els papers de l'assegurança i del cotxe, i els seus.
El conductor li va donar al policia, que es va posar unes gafes d'augment que guardava a la butxaca. Despres d'una estona de pronunciar "mmmmmm" per part del policia, l'aturat per l'ordre públic es va interessar per l'estat dels documents.
- Què està tot en ordre?
- Ja hi pot comptar! - va dir el policia, treient-se les ulleres, mentre se les penjava a la part de dalt de la camisa.
- Un, dos, tres, quatre .... - responguè el conductor.
- Au, pugi aquí adalt i balli! No, millor no, sap? Tingui aquest bufador - li va donar un aparell blanc amb una pantalleta de cristal líquid enmig i una boquilla a la base superior. - i bufi quan jo doni el senyal.
-Ja! - donà el senyal amb tret de sortida inclós.
El temerut conductor, L'Alèx Turrand, bufà fins que l'alè va ser exhaurit, esforçant-se el màxim. Es va inflar com una pilota, vermella. El barret bombí que portava va fer un bot, i va quedar al descobert l'amplia calba de l'Àlex.
L'aparell pità, i donà el número en pocs instants: anava molt per sobre del permés.
- En alcohol? Però si jo no he prés ni una gota!
- Com si no ho sabés!
- El què?
- Què ja n'hi ha prou!
- Però si jo no he begut més que aigua... - replicà l'Àlex, profundament contrariat.
- Senyor Turrand, sabem que vostè s'ha passat prenent salsa tàrtara. Hauria de saber que des del gener passat també ha format part de la llista de substàncies prohibides. És vostè un perill per als altres conductors. Em sap greu multar-li, però jo només obbeixo ordres.
- De molt adalt?
Va fer un gest cap al cel amb les mans en forma de triangle.
- De molt adalt.
- Ah! Llavors no hi ha res a fer, faci el que hagi de fer.
Va agafar el carnet, el policia, i va buscar tres punts per a treure-li. Costava molt, perquè estaven amagats entre les lletres, i quan en tenia un al dit saltaven com pusses. Saltaven arreu de la carretera, i en el moment menys oportú, quan ja tenien dos, botant per tot arreu; passà un trolebus amb direcció a Mataró. Concretament, per sobre dels punts.
Els dos punts quedaren aixafats a l'asfalt, davant la perplexa mirada dels policies i el conductor.
- desenganxi'ls, Blázquez, i vostè, ja pot anar-se'n que aquí no hi ha res a veure.
- no cregui, hi ha un brollador d'aigua aquí a prop....
- vagi-se'n! Ara!
El cotxe va arrencar, i a dins, L'Àlex, encara desconcertat, va seguir la ruta prevista. Mentres, un altre agent feia la feina bruta. Seguien parant pobres idiotes als seus cotxes i posant multes per conduïr un cotxe hortera i menjar massa prèssec entre les tres i les cinc de la matinada.
- Quants punts tenim?
- A la vora dels tres-cents - digué Blázquez-.
Per fi ja podrien fer-se el vestit de "lentejuelas" que tant ansiaven.