Aquí s'acaba el que es donava.
La tendresa dels petons d'hivern, la pell suau en contacte amb la meva, les paraules plenes d'estima i les carícies més súblims. Es tanca per defunció. Un altre amor que mor, en mans dels amants, que no han superat el repte d'estimar. Decebuts? Però perquè? Si hi ha mil intents més, tants com el cor, organ fort i saludable, tingui a bé de trencar-se i recomposar-se, en trencadís gairebé constant, com si del gerro ming del passadís que als còmics dels Zipi i Zape sortien. I aquí pau i després glòria, senyors!
Clar, la màscara és aquesta.
Ara, si el que voleu és que us digui la veritat, em sento fet merda. Però és normal, res no és per sempre. L'amor se'ns trencà mentre jugavem a les casetes i a papas i mamas. Tots dos hem fet un gran paper, s'ha de reconèixer: la crítica, de mà dels nostres amics, varen aplaudir els nostres esforços, cadascú per separat, per matar aquest amor ja sepulcrat. Varem sortir a l'escenari, i ho vam donar tot, l'amor, la confiança, les històries, la superació, l'unitat. I tot això, no vam ser capaços de guanyar-nos el cel, vam estar a prop de l'infern i finalment hem quedat al limbo: ens agradem, encara ens estimem, però això no qualla.
Sense ella, sono com una cançó de l'Ubago.
I això és una puta merda. Ella posa terra d'entremig, els seus whatsapps ja no arriben amb la mateixa intensitat, els seu to de veu no s'emociona quan parlem i ja no som tan "monos" quan passègem pel carrer. I jo, que me l'estimo però que segueixo fent l'imbècil, fent veure que tot s'arreglarà. I de que manera faig l'imbècil sóc un pagafantes de nivell, senyors! A veure, qui no ha perdut la dignitat per una dona/home/animal? Doncs lu dit, puta merda, i res més que dir.
Perquè a més és una putada. Quan vius amb algú t'acostumes a coses que després, quan trenques, tot et recorda ella. Que una fulana porta el seu perfum al metro? Ai, la llagrimeta! Que sona la cançó aquella de la Flaix Fm que fa pena però que a ella li agradava tant? Ai, el clinex, que se'm surten els mocs i les llagrimetes! Que fas dinar i fas per dos? Ah, bueno, allà ja no, ja m'ho menjo jo, que sempre em quedava amb una mica de gana.
Així que això és tot? Quina estafa, no?
Si, quina estafa. Ja ho pots ben dir, títol de merda.
