l'altre dia vaig fer una crida
a la humanitat d'avui en dia.
vaig creure'm filosof,
vaig despertar en la fredor,
vaig ensenyar la veritat.
tots moririem.
vaig aixecar les mans,
envoltat de tanta gent
que no sabien que volia vendre,
si detergent o mort,
"tant s'aval, comprem-lo!"
algú es pensava que era jo
el producte de venda al públic,
i tampoc li faltava raó,
vendre vida a preu de mort,
l'oblit oliós en òbit fructifer,
sucessió de comes en ristra,
sense passió per la elegància,
no hi havia cap tipus de senyal
que ens digués cap a on anàvem,
en aquest camí rectilini
amb sortida única i limitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada