Certament incert

Quan ja tot sembla trallat,
l'ideari poruc se'ns mostra
com un pare nostre involuntari
que del renec passa al incordi
i de les penes al desconcert.

Tenim la pena als cors estovats
de pensar que d'incertesa
si ha de viure l'ésser.

Tement sobre els caps
una hòstia sense miraments
que escleta terriblement
en els nostres clatells.

Quan sabent-nos desgràciats,
en quant poguessim
hom sabi fugiria d'estudi
-tot i la falta d'iniciativa,
en aquest savoir affaire-,
esperàvem-ho inquiets, doncs:
"la fi del puto món"

Assimilant-ho,
una caiguda sense cap ajuda
en un celobert sense final
on el terra mai no arriba:
seria una espiral enigmàtica
que obriria la caixa dels trons.

Però fa temps que ens mantenim
aquí ben plantats,
sense que res ens passi.

Fent saltirons i recollint flors,
bevent aigua del riu contaminat,
en un assolejat matí primaveral
carregat d'eneregia radioactiva.

Mentres, la vida segueix
llur camí serpentejant,
sense que ningú no ens copegi;
en un interl·ludi temporal
de durada indeterminada,
amb el dubte borrós i llunyà
de quan caurà la bastonada.