vaig tenir un somni

i tu no hi sorties
només una nena xina
que em volia atonyinar
en una terrassa de gràcia
on ens volien clavar
no menys de deu euracos
per tres cafès amb llet
això si
que em va trasbalsar
després tampoc sorties tu
però pagava els teus cafès
i després ja no me'n recordo
si l'absenta era teva o meva

Coses que es poden fer quan s'està en "paru"

-A ver si acabamos pronto y me voy a pillar un gramo, churri

Fumar porros
Veure "El senyor dels Anells", versió extesa, amb els extres del director i les declaracions de la dona de fer feines de
l'estudi
Anar de festa cada dia (sense un duro i amb una ampolla de vi del DIA)
Aixecar-se a las 6 de la tarda
Menjar macarrons fins rebèntar

Esmorzar, Dinar, Berenar i Sopar.

Jugar al counter-strike (fins rebentar, també)
Llegir còmics

Llegir el teletext
Mirar obres
Piratejar wifis alienes (som pobres, oi?)

-Ara no recordo si era 5EOB4RF9 o 5E0B4RF9

Lligar per internet (avís, feina només per aturats per més de tres messos, avís2, cuidadu orcos!)
Jugar a rol

-Et menjo la groga i compto vint!

Buscar burilles de tabac als cendrers públics
Vendre a les raves bossetes amb eferalgan com si fos cocaïna
Vendre a les raves bossetes amb pica-pica com si fos MDMA
Trucar al 012 i tornar boig/boja l'operador
Escriure en dos-cents fulls "Sense tv i sense cervesa homer perd el cap"
Llegir els pilars de la terra
Anar a programes de televisió

Presencia els teus ídols en directe

Escriure cartes als diaris
Buscar feina en el món del Porno
Anar vestit elegant a les presentacions de llibres, colar-se i menjar de franc
Fer-se blogger
Fer pintades amb esprai a la comissària més propera
Aprendre nobles oficis com Mamporrero o Sexador de Pollastre

Palla equina perpetrada per jamelgues

Construïr una màquina del temps i viatjar fins el final de la crisi (pista: infinit is da numbah)

Amor Crosta

El nostre amor fou com una crosta;
que no paràvem mai de gratar,
mai la deixàvem fer-se del tot,
com si la nostra estima se n'anés
al curar-se la ferida il·limitada.

I així, entre gratada i gratada,
ens anàvem fent mal l'un a l'altre,
degradant-nos tots dos dia rere dia:
sense tenir coneixença dels fets.
Tampoc volíem ser conscients,
ans hagués sigut menys traumàtic.

La crosta s'alimentava de nosaltres,
es feia gran, amb zones rugoses
i carenes muntanyoses plenes de pus,
que no semblaven explotar en la vida.
Fins que un dia, com era de preveure,
esclatà, i ens deixà perduts; la fístula.

Ara, que la matinada deixa pas al sol,
la ferida s'asseca i la crosta s'esvaeix,
així nostres mans ja no es toquen més,
sols queden els senyals de les gratades.
Toca recompondre'ns i oblidar-nos-en,
de la crosta del nostre amor d'estiu.