Quedar amb tu

Ja saps,

en una tarda de setembre,
la gent té dies lliures,
i el camí es fa sense pensar,


peu dret,
peu esquerra,
i torna a començar,


la ziga zaga se torna fabulosa,
pensant en tantes coses
que no em cabrien aquí,


trepitgant el món com si fós teu,
respirant l'aire perquè és de tots,
l'autobús que l'embruta
i els meus dits que l'aparten,


se'n va amb un brogit certer,
i ja vaig pensant en tot el que vull,
com si la vida fós una botiga
amb preus que no es poden abastir.


Duc les mans a les butxaques,
recomptant els dits,
un dia més voltant abans d'entrar
fumant la cigarreta amb ganes;


ja saps,
no tenia res a fer


fins que m'has trucat:
només m'esmolava les ungles
per esgarrapar-te millor...

Excepte...

Aquest país ens fa vibrar,
cada dia és emoció i devoció


per uns valors d'unitat
d'honradesa, d'honestedat
que els polítics ens demostren


només cal obrir els diaris
per trobar-nos-ho a primera plana.

Però sempre hi ha l'excepció.

la gent va contenta a treballar,
perquè tenim metro i autobús


sempre puntuals al seu lloc:
diligents i servicials
els conductors els hi duen


als llocs de treball fenomenals
on són ben remunerats;

a vegades hi ha excepcions,

diuen els polítics excepcionats.

perquè la gent és en general
unes bellissimes persones


som considerats i oberts de ment,
no tenim por dels forasters
i sempre obrim la porta als veïns,


ja des de ben petits ens hi ensenyen
a ser molt tolerants i pacífics.

Excepció rere excepció,

sembla que s'ha fet la norma,

i les coses han canviat:

polítics venuts de merda,

feines de puta pena,

transports públics de joguina,

una generació caníbal.

per desgràcia
aquest país ens fa vomitar,
cada día es desfalc i corrupció


en contra dels valors d'unitat
d'honradesa i d'honestedat
que els polítics han oblidat


només cal obrir els diaris
per trobar-nos-ho a primera plana.

I aquí no hi ha excepcions,

quina llàstima, oi?