avançant entre les ombres
el dia frega el sinistre
entre les teves cuixes
suaus, s'embel·leixen,
en mirar-les a la penombra
podria tocar-les dos cops més,
les teves mans tan llises,
em diuen que ets l'artista
més jove del firmament,
pintant les cançons d'ahir
entre dos mons incompresos
resten els dimonis de la nit,
s'atipen de les pors populars,
es restableix el daltabaix;
gats amagats sota els cotxes
núvols que tapen el sol d'or,
carrers que són d'oli de motor,
respiren els arbres fum gris,
s'esvaeix i només queda el pols
sentint entre els dits el temps
que passa i corre entre tu i jo
som joves, som grans, res s'atura;
les petjades dels nostres camins
es perdràn entre prats verds,
la pluja neteja les passes en fals,
qui vulgui seguir-les, afanyi's!
no tindrem mai prou hores ni minuts
per viure intensament nostra vida
de vermells i grocs pàl·lids
tot naixent fulles dels arbres
i de nostres mans cabòries d'avui
1 comentari:
bonic
Publica un comentari a l'entrada