O era un Kit-Kat? No ho sé, però també és cert que no em paguen ni em gratifiquen per anunciar aquests dos productes.
Un Kit-Kat de l'any de la picor
Ho faig de forma altruïsta i desinteressadament, perquè sé que és un mal moment per a tots, incloses les grans multinacionals. Ah! Sí, és clar! Molt replicar contra elles, i molt queixar-se de les seves praxis més que corregibles, però... que fariem sense les merdes indústrials (des de caramels fins a lubricants íntims) que ens proporcionan, a preu més que asequible, aquestes tan amigables corporacions? Menjariem... fruita? Les dones es lubricarien amb vaselina? No existirien els Bony's ni els Tigretons?
Quin món de merda volem deixar als nostres fills/filles/errors?
Sí, ja ho sabem. Som una ombra del que haviem estat com consumidors. Tots coneixem -o nosaltres mateixos- qui ha començat a fumar liat, ha deixat de sortir a fer el vermut per fer-lo a casa, no agafa el cotxe per no haver de pagar benzina i pàrquing, i fins i tot el mot mileurista no ho veiem amb mals ulls; a molts ja ens agradaria tenir més de tres zeros a la nòmina.
i si són 1000£ orgasmes...
Però com diu la campanya "estosololoarreglamosentretodos" (entre tots els pringats que som pobres (i seguirem sent-ho si no atraquem la sucursal bancària més propera)) hem de col·laborar, hem de seguir comprant les nostres marques de confiança, perquè el consum és la base de la nostra societat. Des del pobre fins al ric consumeix, dels tanos als xolos, de l'obama que ven bolsos al teu barri al xino que té tres restaurants i dos basars: tots tenim en comú més del que ens pensem. A tots ens roben més o menys per igual. No és la democràcia la que ens agermana, estàvem equivocats. És el consum. La tercera internacional leninista i maoista, será la internacional del consum.*
*I la del Caprabo, i la del LIDL, i la del Dia, ...
PD. El cinefòrum tornarà a les seves pantalles abans del que us penseu.
PD2. Recordeu que en aquest bloc podeu comentar, cridar i dir coses lletges com "Viva Honduras!", i altres.
