déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres

déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres
ramén

21 de juny de 2010

Coses de carrer

Els carrers, aquell dia,
entre que la gent va entrar i va sortir
de les oficines,
entraren a les seves llars i
després tornaren a sortir,

a comprar a les botigues que revesteixen les susdites,
per a més tard tornar a entrar als seus habitatges,
van veure com la gent desepareixia.

A viure les seves vides d'humà arquetips,
humà del s.XII (ó 2.0).
Urbanites i legions d'auriculars estereofònics.

Així fou,
que els carrers finalment es buidaren;
en contrapunt de les xarxes socials
o el trànsit de dades per internet,
que s'enlairaren a hora punta.

Restaren solitàris els murs i els edificis,
els semàfors que a ningú controlaven
i la resta d'ítems del mobiliari urbà.

Perquè allà no n'hi havia, per no haver, 
ni un trist guàrdia urbà posant multes.
Fins i tot les putes tenien Myspace,
des d'on predicaven les seves bondats

sense por a refredats poc convenients,
i els camells eren més fàcils d'enxampar,
treballant des del cau pel Tuenti,
com a bons minyons.

Mentrestant,
en un apartament del carrer Siracusa,
un home de mitjana edat
amb carrera i tres fills en edat escolar
jugava al Monopoly al Facebook...