Quedar amb tu

Ja saps,

en una tarda de setembre,
la gent té dies lliures,
i el camí es fa sense pensar,


peu dret,
peu esquerra,
i torna a començar,


la ziga zaga se torna fabulosa,
pensant en tantes coses
que no em cabrien aquí,


trepitgant el món com si fós teu,
respirant l'aire perquè és de tots,
l'autobús que l'embruta
i els meus dits que l'aparten,


se'n va amb un brogit certer,
i ja vaig pensant en tot el que vull,
com si la vida fós una botiga
amb preus que no es poden abastir.


Duc les mans a les butxaques,
recomptant els dits,
un dia més voltant abans d'entrar
fumant la cigarreta amb ganes;


ja saps,
no tenia res a fer


fins que m'has trucat:
només m'esmolava les ungles
per esgarrapar-te millor...