El cotxe en qüestió, un CNW de l'any passat, es parà a l'alçada que els guàrdies li recomanaren i aturà el motor.
- Hola, bona nit!
- Hola, bona nit. senyor agent.
- És un control rutinari, senyor. Els papers de l'assegurança i del cotxe, i els seus.
El conductor li va donar al policia, que es va posar unes gafes d'augment que guardava a la butxaca. Despres d'una estona de pronunciar "mmmmmm" per part del policia, l'aturat per l'ordre públic es va interessar per l'estat dels documents.
- Què està tot en ordre?
- Ja hi pot comptar! - va dir el policia, treient-se les ulleres, mentre se les penjava a la part de dalt de la camisa.
- Un, dos, tres, quatre .... - responguè el conductor.
- Au, pugi aquí adalt i balli! No, millor no, sap? Tingui aquest bufador - li va donar un aparell blanc amb una pantalleta de cristal líquid enmig i una boquilla a la base superior. - i bufi quan jo doni el senyal.
-Ja! - donà el senyal amb tret de sortida inclós.
El temerut conductor, L'Alèx Turrand, bufà fins que l'alè va ser exhaurit, esforçant-se el màxim. Es va inflar com una pilota, vermella. El barret bombí que portava va fer un bot, i va quedar al descobert l'amplia calba de l'Àlex.
L'aparell pità, i donà el número en pocs instants: anava molt per sobre del permés.
- En alcohol? Però si jo no he prés ni una gota!
- Com si no ho sabés!
- El què?
- Què ja n'hi ha prou!
- Però si jo no he begut més que aigua... - replicà l'Àlex, profundament contrariat.
- Senyor Turrand, sabem que vostè s'ha passat prenent salsa tàrtara. Hauria de saber que des del gener passat també ha format part de la llista de substàncies prohibides. És vostè un perill per als altres conductors. Em sap greu multar-li, però jo només obbeixo ordres.
- De molt adalt?
Va fer un gest cap al cel amb les mans en forma de triangle.
- De molt adalt.
- Ah! Llavors no hi ha res a fer, faci el que hagi de fer.
Va agafar el carnet, el policia, i va buscar tres punts per a treure-li. Costava molt, perquè estaven amagats entre les lletres, i quan en tenia un al dit saltaven com pusses. Saltaven arreu de la carretera, i en el moment menys oportú, quan ja tenien dos, botant per tot arreu; passà un trolebus amb direcció a Mataró. Concretament, per sobre dels punts.
Els dos punts quedaren aixafats a l'asfalt, davant la perplexa mirada dels policies i el conductor.
- desenganxi'ls, Blázquez, i vostè, ja pot anar-se'n que aquí no hi ha res a veure.
- no cregui, hi ha un brollador d'aigua aquí a prop....
- vagi-se'n! Ara!
El cotxe va arrencar, i a dins, L'Àlex, encara desconcertat, va seguir la ruta prevista. Mentres, un altre agent feia la feina bruta. Seguien parant pobres idiotes als seus cotxes i posant multes per conduïr un cotxe hortera i menjar massa prèssec entre les tres i les cinc de la matinada.
- Quants punts tenim?
- A la vora dels tres-cents - digué Blázquez-.
Per fi ja podrien fer-se el vestit de "lentejuelas" que tant ansiaven.
un gós d'esquadra vestit de faralaes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada