Cada cop costa més
asseure'm a l'escriptori
agafar un bon havà
tallar-li la punta, cremar-lo.
Encendre l'ordinador,
obrir la pàgina en blanc.
Em deia a mi mateix
que era per la feina
però ara que sóc a l'atur,
em diré per consolar-me
que és per l'angoixa
de ser un més de tants...
I si deixo d'escriure,
crear? I si en realitat
no tinc art, no n'he tingut mai
(ai de l'art, sempre cardat)
més valdria deixar-ho estar
per dedicar-me al beuratge.
O combinar totes dues:
beure i escriure paraules dobles
amb molt de gel i poca soda
combinats dramàtics i picants
que amaneixin les nits fosques
dels poemes sòrdids
1 comentari:
aix! jo ja he descobert que és aquest sentiment.
la incertidumbre del artista.
però a veces vale más hechar otro trago al gin tonic o al baylis i volver a crear sin questinoar si vale la pena, o soy uno mas.
nus veiem! molt bo. m'agrada.
Publica un comentari a l'entrada