Avui no s'ha mort ningú. Les morgues són buides i els cementiris fan vaga provocada.
Els malalts terminals pateixen més al llit. Paliatius no són suficients. Demanen morir.
Les tombes s'obren abans de les deu del matí. Surten braços en carn viva. Són vius.
No esperem una epidèmia zombie.
No esperem comunicats de l'ONU o de l'OMS.
No és una grip virulenta, tampoc és un brot de legionel·la mal curat.
Riu-te de les banalitats post-mortem.
Avui som morts, demà serem herois. No ens comprenen ara. Però ho faran. En morir.
Veuran que els seus cors bateguen lentament,
esperant, el moment per governar.
Els nens neixaran morts, moriran en vida tot just sortir del cony de sa mare.
Moriran abans de que el metge els talli el cordó umbilical.
Molt abans d'aprendre a dir els primers mots en llengua escandinava.
"Senyora, el seu nen, és mort!"
I la senyora s'emocionarà i pregarà per la mort dolça del nounat.
Tot just ha començat. Mira al teu voltant. Milers de morts en vida. No ho saben?
No ho volen veure! Els hospitals plens de morts (vius) ignorant sa nova condició.
Enderroquin els cementiris! Falta poc per a la revolta de la gent del passat i l'òbit.
1 comentari:
una visió curiosa i prou encertada de la vida, de la vida del segle XXI tot un conjunt de morts vivents.
Publica un comentari a l'entrada