Caure en gràcia

Caurem per inspiració,
veurem un soc al terra i
ens deixarem fer.

Encuriosits pels estrats,
sabrem que el peu s'hi fotrà
fins al bell fons del forat.
Mes l'altre peu voldrà seguir
cap endavant, pas que el trobarà.

No hi ha endavant,
només un fosc forat,
on la cama se'ns quedà varada.

Perquè potser ni l'havies vist,
tan sols anaves mirant el cel blau,
els arbres tan ben fets i les fulles
tan verdes que fan enveja;
tot pensant en els anuncis
per paraules del diari i en com
sona la melodia del mòbil
de la teva sogra que tan bé et cau.

Llavors, caurem per gravetat,
potser amb la cara tocarem el terra.
Ens adonarem de la proximitat
del paviment; dels xiclets enganxats,
de les tifarades de gos sense recollir.

De tot allò que composa la nostra terra.

Potser mai no la tocarem amb els peus,
però amb el cap de ben segur que ho farem.