Amor/Desamor/Impuls

A un poble d'extrarradi.
Rebrego els llençols del llit.
No et trobo, i què?
Ja no sé on estic, ni que faig.

Només...

Surar entre núvols de cotó,
ganivetejar els somnis,
fins fer-los trontollar, i cauran.

Cauran sobre mi com cauen
les paraules sobre el paper,
i llavors serà tacat de realisme.

Res no és com havia pensat.
Tu em vas mirar un matí.
El cap em va defallir,
buscava algú amb qui riure
plegats de la vida i la mort.

Quina sort, vaig pensar,
que t'he trobada.

No sempre passa el que voldriem.
Et penso i imagino que ets
dormint al teu llit.

Dos gossos grans et vetllen el somni.

I he fugit del teu costat.
T'he deixat una nota, he apagat el llum.
He tornat per mirar-te un últim cop.
He marxat i m'he perdut.

Voldria volar amunt i sentir
que els dos sentim el mateix.
Que els somnis són nostres
com ho són les nits fredes
que em fan gelar el cor.

Però no llueix així.
Mai no estem contents
amb el que tenim.

Sempre hi ha un moment pel
desconcert d'estimar.