Obituari : ALBERT HOFMANN

Ahir dimarts 29 d'Abril va morir l'Albert Hofmann, a l'edat envejable de 102 anys. Què no és poc.

El quimic, nascut a Baden, Suïssa, al 1906, va estudiar a la universitat de Zurich. El seu interés es va basar en la química de les plantes i els animals, dirigint amb el temps la recerca de l'estructura química d'una substància animal (la quitina) per la qual va rebre el seu doctorat.

Però hom té en ment una altra substància, l'LSD. Sintetizada pel Dr. Hofmann, va començar a treballar al departament farmaco-quimic dels laboratoris Sandoz. Allà inicià una investigació sobre les scillies?, i una classe de fongs (fongus ergot -cornozuelo en castellà) com a part d'un projecte per purificar i sintetitzar constitutius actius per als seus medicaments. En tant que seguia treballant en els derivats de l'àcid lísergic, el dr. Hofmann sintetitzà per primer cop la LSD-25, al 1938. Va estar treballant amb aquesta síntesi cinc anys, fins que al 1943, un 16 d'abril hofmann va decidir resintetitzar-la. Accidentalment, mentres ho feia, va consumir una petita mostra de l'àcid.

De manera afortunada, descobriria llavors els poderosos efectes de la LSD.

Al cap de tres dies, i de manera totalment deliberada va consumir 250micrograms de LSD. Conegut com "el dia de la bicicleta", que us tradueixo, via Wikipedia (com la resta) XD

Un 19 d'Abril de 1943, El dr. Hofmann va ingerir intencionadament 250micrograms de LSD, dosi que va creure normal, en base d'altres alkaloides de l'ergot. Després de la seva ingesta Hofmann començava a parlar de manera intel·ligible i li va demanar al seu ajudant de laboratori, que sabia del seu experiment, que el portés a casa en bicicleta,xD ja que no hi havia gaire transit rodat, per les restriccions de guerra. Al seu viatge en bicicleta, la condició (drogada) de hofmann va començar a ser seriosa i en el seu viatge el va constatar que tot al seu camp de visió onejava o distorsionava, com si ho estigues veient en un mirall curvat. Encara que es movia, creia que estava parat. Quan el dr. Hofmann arribà a casa, sa i estalvi, va cridar al metge i va demanar llet al veí. (es sabut per hom que la llet sol parar els efectes dels bolets al·lucinogens). Quan va arribar el metge, apart de les pupil·les dilatades no va veure res d'estrany. Però Hofmann tenia por, pensava que estava posès, que la seva veïna era una bruixa, i els mobles li amenaçaven. Tenia por i pensava que tornaria boig per complet. Al seu dietari, Hofmann diguè que el doctor va dir no tenir cap raó per prescriure madicació i el va instar a seure's al llit. Al mateix temps Hofmann diguè que els sentiments de por s'estaven tornant en sentiments de bona sort i gratitut, i que ara gaudia dels colors i dels jocs de formes que no podia deixar de veure més enllà dels seus ulls tancats. xDDDDDDD aggghhh! Deia veure imatges fantàstiques (sic), que surgien pegant-se, alternant-se i obrint i tancant-se a elles mateixes en cercles i espirals, finalment explotaven en fonts de colors, i volta a començar, en un flux constant. També així les percepcions auditives es mostraven visibles, com el pas d'un automobil.

El dia després Hofmann es va despertar ple d'energia i amb el cap net, encara que una mica cansat fisicament. També va constatar que el tenia la sensació de benestar i una vida renovada, i que el seu esmorçar estava moooooolt bo .

Aquell mateix dia, quan caminava pel jardí, va sentir que encara els seus sentits "vibraven en una condició de gran sensibilitat, que va perllongar-se tot el dia".

___________________________________________
DESCANSI EN PAU, DOCTOR!