Comèdies que triomfen als Universos Paral·lels

Una comèdia ambientada al 2012... EL CARTER BIÒNIC (de l'univers paral·lel #131) - L'entranyable història entre un paquet i un destí, i un android que fa el que es correcte. Ohhhh!

El debut de Ben Stiller de l'univers paral·lel #224, després d'anys d'assaig i de mètode Svarovski i Vodkarovskov, presenta la seva opera prima: "MEMÒRIA CODIFICADA". Un Oscar i varies Mamelles de Plata.

Proeses Intergalàctiques: L'escriptora Nadal guanya el Maruja Torres sobre gespa.

Correus (i els QR)

comunicació 2.0? ganes de tocar els collons, hòstia puta!

Tremoleu, amics, perquè Vueling també s'ha afegit a la moda. 

 

onanisme autorreferent en qr

No more heroes now...

only villians allowed!

L'Illa

Felicitat (2008, traducció al català i revisió)

L'home, que va creure trobar la felicitat, es va apropar a ella.

Més i més. Fins a fer-la tangible.

I la va tocar.

Era com un tubèrcul. Com una patata.

Es va introduir dins de la seva basta lletania, apropant les seves mans fins a la matriu blava que

emergia del seu interior. Entre els pins del bosc, en un camí poc transitat. Sense voler.

Sorprès, mirà cap als costats. El món romania estàtic.

Després va apuntar el cap pel seu interior. Es desdibuixava entre els espectres violacis que surgien

de la felicitat; eren primer blaus i al contacte amb la realitat s'anaven tornant vermellosos.

La felicitat era semblant a un capoll verd, que penjava d'enlloc; projectant pudor aliè en algún racó

de Barcelona.

Un jardí de pomers vermells es despertava entre les temples de l'home, que ja per aquell moment

havia sucumbit a la felicitat.

Lluitar, de qualsevol manera, hagués sigut inútil.

Així que va nedar, dins d'ella; fins introduir-se fins la cintura.

Els pomers creixeren, doncs. L'home reia, batia les barres i deixà escapar una riallada sonora, i una

altra més; aconseguint una reverberació molt vistosa. Els seus peus eren flors que repujaven fins les

espatlles, i com a mostra d'una gran flexibilitat fascinant, anava deixant pinzellades de violent

granat al llarg del seu camí. Cada fibra es replegava sobre si mateixa.

Per sota aparegué el fèmur. S'astillava, elegantment.

La felicitat l'absorbia amb una canyeta, xuclant i deixant el seu soroll en l'aire, que pesava cada cop

menys. Es va quedar una estona, mirant tot allò. No podia treure la mirada de la felicitat que li

menjava les extremitats inferiors.

Llavors va entrar del tot.

Passejà per les extenses galeries blaves.

La felicitat es tancà i desaparegué.

Ja no podia caminar més. Tampoc podia veure. Tot estava fosc.

Les seves parpelles pesaven menys. Les cames estaven fredes. Els dits de les mans s'agarrotaren.

No podria explicar a ningú que ja (no) era feliç.

Que no havia emoció, no hi havia sentit si era feliç, immers a la desgràcia de la felicitat.

formspring.me

ets els gran fill de puta que tot ho veu?

Potser exagera, vostè. A veure, jo no sóc omniscent ni puc veure La Escobilla Nacional, per posar dos exemples.
Temps al temps, però. Diuen que Monsanto està creant uns gens...

Apart d'això, també sé escriure correctament una frase de merda.

Molt afectuosament,
mengi'm el nap, petit/a fill de puta.

Ask me anything

FMI: Fons de Merda Internacional

Llegeixo al ABC (no em preguntin perquè llegeixo aquestes coses...) que el FMI adverteix que Espanya, Portugal i Grècia hauran d'abaixar els salaris per a seguir sent competitius. Perdoni'm, però és que encara no acabo de creure-m'ho. Com es pot fer que unes societats incloses a un mercat monetari únic (zona €uro), les quals ja estan bastant per sota dels salaris mitjans europeus, han d'abaixar més encara el poder adquisitiu de la població per ser més competitives?

Volen dir que hem de ser la zona pobre de la UE per a que hi hagi riquesa?

Ens hem de constrènyer per a que el conjunt s'alci, mentres la nostra feina, la nostra econòmia, el poder econòmic individual que en una societat de consum com la nostra ens dona també seguretat baixen? 

 

Perdoni'm, Sr. Blanchard, si no ho entenc. Però és que crec que vostè ens pren per idiotes, quan sabem del cert que la culpa és dels bancs, dels mateixos bancs als que vostè representa, que alhora patrocinen macroempreses que donen macrobeneficis que no reverteixen en les societats, sino en els mateixos empresaris i banquers. Se'n recorden de qui  ens va donar cent-i-un crèdits, totes les facilitats del món per endeutar-nos? Els bancs.

 

TOMA TONTO, QUE ES GRATIS! CÓMPRATE ESE MERCEDES, QUE TU PUEDES... QUE DICES QUE GANAS, 700€? TRANQUILO HOMBRE, SI YO SOY TU BANCO... YO SOY TU AMIGO!

Però bé, també hem de ser sincers, la culpa no és del tota seva, ja que nosaltres com societat hem desacurat moltes de les nostres obligacions.

Se'n recorden de la última vaga general? Se'n recorden de quan fa que van queixar-se pels seus drets? Se'n recorden de quan els van apujar el sou més de cent euros? Se'n recorden de l'últim cop que van parlar sobre sindicats? Se'n recorden els sindicats que volen dir les seves sigles i el seu paper a la societat?

Quan vostè diu, que és necessari prendre mesures que signifiquin grans sacrificis, com l'abaixada de salaris, jo l'hi dic: merda per a vostè, senyor Blanchard.

formspring.me

hi ha cries de coloms a barcelona? o creixen sent ja grans?

Certament, m'agrada que em facin aquesta pregunta. Monsanto ha modificat geneticament els gens dels ous. que després ha clonat per millars. Després, n'Hereu mateix les cria, a una antic puticlub situat davant de la Generalitat, per fer-les volar a la inaguració dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022.

Ask me anything

Alto, policia!

- Alto! - Va fer una patrulla de la Guàrdia Úrbana, una nit qualsevol a la plaça de Lesseps.

El cotxe en qüestió, un CNW de l'any passat, es parà a l'alçada que els guàrdies li recomanaren i aturà el motor.

- Hola, bona nit!
- Hola, bona nit. senyor agent.
- És un control rutinari, senyor. Els papers de l'assegurança i del cotxe, i els seus.

El conductor li va donar al policia, que es va posar unes gafes d'augment que guardava a la butxaca. Despres d'una estona de pronunciar "mmmmmm" per part del policia, l'aturat per l'ordre públic es va interessar per l'estat dels documents.

- Què està tot en ordre?
- Ja hi pot comptar! - va dir el policia, treient-se les ulleres, mentre se les penjava a la part de dalt de la camisa. 
- Un, dos, tres, quatre .... - responguè el conductor.
- Au, pugi aquí adalt i balli! No, millor no, sap? Tingui aquest bufador - li va donar un aparell blanc amb una pantalleta de cristal líquid enmig i una boquilla a la base superior. - i bufi quan jo doni el senyal.
-Ja! - donà el senyal amb tret de sortida inclós.

El temerut conductor, L'Alèx Turrand, bufà fins que l'alè va ser exhaurit, esforçant-se el màxim. Es va inflar com una pilota, vermella. El barret bombí que portava va fer un bot, i va quedar al descobert l'amplia calba de l'Àlex.

L'aparell pità, i donà el número en pocs instants: anava molt per sobre del permés.

- En alcohol? Però si jo no he prés ni una gota!
- Com si no ho sabés!
- El què?
- Què ja n'hi ha prou!
- Però si jo no he begut més que aigua... - replicà l'Àlex, profundament contrariat.
- Senyor Turrand,  sabem que vostè s'ha passat prenent salsa tàrtara. Hauria de saber que des del gener passat també ha format part de la llista de substàncies prohibides. És vostè un perill per als altres conductors. Em sap greu multar-li, però jo només obbeixo ordres.
- De molt adalt?
Va fer un gest cap al cel amb les mans en forma de triangle.
- De molt adalt.
- Ah! Llavors no hi ha res a fer, faci el que hagi de fer. 

Va agafar el carnet, el policia, i va buscar tres punts per a treure-li. Costava molt, perquè estaven amagats entre les lletres, i quan en tenia un al dit saltaven com pusses. Saltaven arreu de la carretera, i en el moment menys oportú, quan ja tenien dos, botant per tot arreu; passà un trolebus amb direcció a Mataró. Concretament, per sobre dels punts.

Els dos punts quedaren aixafats a l'asfalt, davant la perplexa mirada dels policies i el conductor.

- desenganxi'ls, Blázquez, i vostè, ja pot anar-se'n que aquí no hi ha res a veure.
- no cregui, hi ha un brollador d'aigua aquí a prop....
- vagi-se'n! Ara!

El cotxe va arrencar, i a dins, L'Àlex, encara desconcertat, va seguir la ruta prevista. Mentres, un altre agent feia la feina bruta. Seguien parant pobres idiotes als seus cotxes i posant multes per conduïr un cotxe hortera i menjar massa prèssec entre les tres i les cinc de la matinada.

- Quants punts tenim?
- A la vora dels tres-cents - digué Blázquez-.

Per fi ja podrien fer-se el vestit de "lentejuelas" que tant ansiaven.

un gós d'esquadra vestit de faralaes

formspring.me

El spam cura el càncer?

Mentre contingui llàgrimes de Chuck Norris, si.

Ask me anything

Podria actualitzar, si....

Però seré realista. No serà pas avui.Us deixo amb una miniperla pedobear trobada al carallibre. No sé quin traductor faran servir, però si m'assebento ja us diré quin perquè no el feu servir. Salut.

PD: Vull  tenir com amic al feisbúc a Jordi Hereu. Coses meves...

FRANCISCO FRANCO (VISIONS)