El spam cura el càncer?
Mentre contingui llàgrimes de Chuck Norris, si.
27 de gener del 2010
Podria actualitzar, si....
Però seré realista. No serà pas avui.Us deixo amb una miniperla pedobear trobada al carallibre. No sé quin traductor faran servir, però si m'assebento ja us diré quin perquè no el feu servir. Salut.
PD: Vull tenir com amic al feisbúc a Jordi Hereu. Coses meves...
15 de gener del 2010
12 de gener del 2010
Idees per a fer que aquest 2010 si que funcioni bé
"Salut, camarades!"
Efectuar controls antidroga a les sortides de l'Imserso
Modificar la constitució per, a la vegada, modificar al tribunal constitucional i convertir-lo (ja legalment) en una casa de putes i alhora perruqueria
Convertir la Diagonal en una gimcàna permanent, amb el conseqüent gaudi dels ciutadans i ciutadanes da Barçalona
Deixar de comerciar amb diners, tot canviant pel patró "cagarro"
Exterminar Tele5 i erradicar els programes del cor de la televisió
Matar a tota l'escòria que escriu llistes de idees de coses als putos blogs
24 de novembre del 2009
vaig tenir un somni
i tu no hi sorties
només una nena xina
que em volia atonyinar
en una terrassa de gràcia
on ens volien clavar
no menys de deu euracos
per tres cafès amb llet
això si
que em va trasbalsar
després tampoc sorties tu
però pagava els teus cafès
i després ja no me'n recordo
si l'absenta era teva o meva
només una nena xina
que em volia atonyinar
en una terrassa de gràcia
on ens volien clavar
no menys de deu euracos
per tres cafès amb llet
això si
que em va trasbalsar
després tampoc sorties tu
però pagava els teus cafès
i després ja no me'n recordo
si l'absenta era teva o meva
23 de novembre del 2009
Coses que es poden fer quan s'està en "paru"
-A ver si acabamos pronto y me voy a pillar un gramo, churri
Veure "El senyor dels Anells", versió extesa, amb els extres del director i les declaracions de la dona de fer feines de
l'estudi
Anar de festa cada dia (sense un duro i amb una ampolla de vi del DIA)
Aixecar-se a las 6 de la tarda
Menjar macarrons fins rebèntar
Esmorzar, Dinar, Berenar i Sopar.
Llegir còmics
Mirar obres
Piratejar wifis alienes (som pobres, oi?)
-Ara no recordo si era 5EOB4RF9 o 5E0B4RF9
Jugar a rol
-Et menjo la groga i compto vint!
Vendre a les raves bossetes amb eferalgan com si fos cocaïna
Vendre a les raves bossetes amb pica-pica com si fos MDMA
Trucar al 012 i tornar boig/boja l'operador
Escriure en dos-cents fulls "Sense tv i sense cervesa homer perd el cap"
Llegir els pilars de la terra
Anar a programes de televisió
Presencia els teus ídols en directe
Escriure cartes als diaris
Buscar feina en el món del Porno
Anar vestit elegant a les presentacions de llibres, colar-se i menjar de franc
Fer-se blogger
Fer pintades amb esprai a la comissària més propera
Aprendre nobles oficis com Mamporrero o Sexador de Pollastre
Palla equina perpetrada per jamelgues
21 de novembre del 2009
Amor Crosta
El nostre amor fou com una crosta;
que no paràvem mai de gratar,
mai la deixàvem fer-se del tot,
com si la nostra estima se n'anés
al curar-se la ferida il·limitada.
I així, entre gratada i gratada,
ens anàvem fent mal l'un a l'altre,
degradant-nos tots dos dia rere dia:
sense tenir coneixença dels fets.
Tampoc volíem ser conscients,
ans hagués sigut menys traumàtic.
La crosta s'alimentava de nosaltres,
es feia gran, amb zones rugoses
i carenes muntanyoses plenes de pus,
que no semblaven explotar en la vida.
Fins que un dia, com era de preveure,
esclatà, i ens deixà perduts; la fístula.
Ara, que la matinada deixa pas al sol,
la ferida s'asseca i la crosta s'esvaeix,
així nostres mans ja no es toquen més,
sols queden els senyals de les gratades.
Toca recompondre'ns i oblidar-nos-en,
de la crosta del nostre amor d'estiu.
que no paràvem mai de gratar,
mai la deixàvem fer-se del tot,
com si la nostra estima se n'anés
al curar-se la ferida il·limitada.
I així, entre gratada i gratada,
ens anàvem fent mal l'un a l'altre,
degradant-nos tots dos dia rere dia:
sense tenir coneixença dels fets.
Tampoc volíem ser conscients,
ans hagués sigut menys traumàtic.
La crosta s'alimentava de nosaltres,
es feia gran, amb zones rugoses
i carenes muntanyoses plenes de pus,
que no semblaven explotar en la vida.
Fins que un dia, com era de preveure,
esclatà, i ens deixà perduts; la fístula.
Ara, que la matinada deixa pas al sol,
la ferida s'asseca i la crosta s'esvaeix,
així nostres mans ja no es toquen més,
sols queden els senyals de les gratades.
Toca recompondre'ns i oblidar-nos-en,
de la crosta del nostre amor d'estiu.
26 d’octubre del 2009
Edicions Pirates: Títols que molt possiblement mai no veuran la llum
El petit Hitler se'n va als Andes
L'últimatum (de Hitler)
Hitler coneix Polonia
Aprèn a comptar amb Hitler (fins a 6 milions)
Hitler coneix París I i II
Hitler i els jueus màgics
Cold Hitler:un hivern a Russia
Hitler i el suïcidi (introducció)
HH: Fhürer Confidential
L'importància de dir-se Adolf
Quan Eva estimà a Adolf
Hitler i el suïcidi (pràctiques, inacabat)
Bonus:
La guia del nacionalsocialista galàctic
30 de setembre del 2009
Puta!
Imagineu si estic apenat,
fa dos dies se'm morí la vida,
estirada al terra del saló,
inerte, metamorfosi a la mort,
com una vida qualsevol.
Puta! - li vaig cridar
però ja no deia res.
fa dos dies se'm morí la vida,
estirada al terra del saló,
inerte, metamorfosi a la mort,
com una vida qualsevol.
Puta! - li vaig cridar
però ja no deia res.
10 de juny del 2009
Una història d'avui
Quan tot semblava acabat,
ram de flors a la llosa,
el cura ja s'anava.
Començaren a cridar,
ulular als vents del nord,
com un mort al calaix de fusta,
trucaren a la porta,
tot esperant que repongueren.
“Hola?
Que hi ha algú?”
No se sentia més que un repic.
A les portes de l'infern.
Cada cop més fort.
Però no tenia cap sentit.
Restava la possibilitat,
això si,
de ser un viu al regne dels morts.
O un mort al regne dels vius,
que passa massa sovint,
dins del nostre trallat ideari.
ram de flors a la llosa,
el cura ja s'anava.
Començaren a cridar,
ulular als vents del nord,
com un mort al calaix de fusta,
trucaren a la porta,
tot esperant que repongueren.
“Hola?
Que hi ha algú?”
No se sentia més que un repic.
A les portes de l'infern.
Cada cop més fort.
Però no tenia cap sentit.
Restava la possibilitat,
això si,
de ser un viu al regne dels morts.
O un mort al regne dels vius,
que passa massa sovint,
dins del nostre trallat ideari.
7 de juny del 2009
abans que neixi l'esclat
calleu! venen per darrera.
amb els seus timbals xisclant,
colpejant amb els pals els cuïrs.
criden i udolen al cant de matinada,
resten parats al mig de la plaça:
entonen la mel·lòdia, en aguts suaus.
no els sentiu, tocant la vostra porta?
apoderant-se dels vostres sentits?
aferrant-se dins les vostres orelles?
si. ja són aquí.
amb els seus timbals xisclant,
colpejant amb els pals els cuïrs.
criden i udolen al cant de matinada,
resten parats al mig de la plaça:
entonen la mel·lòdia, en aguts suaus.
no els sentiu, tocant la vostra porta?
apoderant-se dels vostres sentits?
aferrant-se dins les vostres orelles?
si. ja són aquí.
6 de maig del 2009
Revolta Moribunda
Avui no s'ha mort ningú. Les morgues són buides i els cementiris fan vaga provocada.
Els malalts terminals pateixen més al llit. Paliatius no són suficients. Demanen morir.
Les tombes s'obren abans de les deu del matí. Surten braços en carn viva. Són vius.
No esperem una epidèmia zombie.
No esperem comunicats de l'ONU o de l'OMS.
No és una grip virulenta, tampoc és un brot de legionel·la mal curat.
Riu-te de les banalitats post-mortem.
Avui som morts, demà serem herois. No ens comprenen ara. Però ho faran. En morir.
Veuran que els seus cors bateguen lentament,
esperant, el moment per governar.
Els nens neixaran morts, moriran en vida tot just sortir del cony de sa mare.
Moriran abans de que el metge els talli el cordó umbilical.
Molt abans d'aprendre a dir els primers mots en llengua escandinava.
"Senyora, el seu nen, és mort!"
I la senyora s'emocionarà i pregarà per la mort dolça del nounat.
Tot just ha començat. Mira al teu voltant. Milers de morts en vida. No ho saben?
No ho volen veure! Els hospitals plens de morts (vius) ignorant sa nova condició.
Enderroquin els cementiris! Falta poc per a la revolta de la gent del passat i l'òbit.
Els malalts terminals pateixen més al llit. Paliatius no són suficients. Demanen morir.
Les tombes s'obren abans de les deu del matí. Surten braços en carn viva. Són vius.
No esperem una epidèmia zombie.
No esperem comunicats de l'ONU o de l'OMS.
No és una grip virulenta, tampoc és un brot de legionel·la mal curat.
Riu-te de les banalitats post-mortem.
Avui som morts, demà serem herois. No ens comprenen ara. Però ho faran. En morir.
Veuran que els seus cors bateguen lentament,
esperant, el moment per governar.
Els nens neixaran morts, moriran en vida tot just sortir del cony de sa mare.
Moriran abans de que el metge els talli el cordó umbilical.
Molt abans d'aprendre a dir els primers mots en llengua escandinava.
"Senyora, el seu nen, és mort!"
I la senyora s'emocionarà i pregarà per la mort dolça del nounat.
Tot just ha començat. Mira al teu voltant. Milers de morts en vida. No ho saben?
No ho volen veure! Els hospitals plens de morts (vius) ignorant sa nova condició.
Enderroquin els cementiris! Falta poc per a la revolta de la gent del passat i l'òbit.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)