Paràgraf va, paràgraf vé...

Segur que tinc una gran història,
una ciutat sencera dins del cap
bellugant-se pels lòbuls desvergonyida.
mil·lers personatges que mai
sortiran a fer un passeig pel paper,
no coneixeran a d'altres més importants,

perquè jo seré Déu en aquest explicat.
Probablement un despota dels antics,
malfactor i un gran fill de puta.
Si vull algú morirà -tot i no tenir sentit-
tan sols pel delit de la violència gratuïta,

justicia divina, a les portes del teatre.
Uns mafiosos obriran les portes del cotxe,
metralleta en mà, les bales el travessaràn
empenyent-li endarrere, caurà a l'escala.

O potser només l'esborraré del paràgraf,
i m'estalviaré paraules, fets i personatges,
es quedarà jugant a fet i amagar al meu cervell;
que mai se sap amb les crisis del full en blanc.