sóc qui sent
el teu queixós malestar
el teu rebregar llençols
inexistents
ho sento tot DISTORSIONAT
he begut molt i les paraules,
SI QUÈ ÉS VERITAT,
fan ballar les PARETS,
Bukowsky.
Ella és adalt dormint.
Jo sóc al carrer escrivint.
Me l'estimo massa com per ser com sóc realment.
2 comentaris:
M'atreveixo a fer l'altre versió a ver que tal. XD
Cada nit em sents
cridar
el teu silenci absolut
el teclejar
paraules d'amors inexistents
Si que es veritat
que fan ballar
no les parets,
fan ballar somriures i osties!
Tu ets allà abaix
escrivint
jo soc al llit domrmint.
No t'estimo gens i puc ser, com realment soc.
VErsionado!!
ers horrible ja el comento jo tranquil, no era el millor moment de lucidez ni expression escrita
Publica un comentari a l'entrada