He begut, aquesta tarda, fins quedar ebri tirat al sofà sense poder ni tan sols pensar en alguna cosa senzilla.
No tenia res millor a fer. La tarda s'ha aixecat negra i queien flocs de neu. Un dia normal. Puix és agost.
Ans la gent ha baixat al carrer, ben abrigada. Han fet boles de neus precioses i ninots grassonets amb bermudes portant ulleres de sol. Els flocs s'han depositat atapeïnt els cotxes; s'han agosarat i ara comencen a cantar "oh, blanca navidad" i mentre, jo, he begut -i bèc- la cervesa a llaunes. Fresqueta i supurant humitat. He pujat la temperatura de l'aire condicionat a vint-i-sis graus, com ha dit un alt funcionari estatal.
Sona quelcom, i deixo de parar atenció al fet insòlit que ens asola amb les seves baixes temperatures. De nou, torna a sonar, i em torno a desconcentrar. Prové del portatil. Per l'internet algú em saluda. "Algú que tampoc surt a jugar amb la neu, pel que veig", penso. La veritat és que no hi veig i m'he de tapar un ull. Ara si, amb dificultat i una mica tort, però almenys enfoco. Obro i no és ningú. Només és l'spam de les vuit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada