Donaré de menjar als gats,
i després fabricaré bombes casolanes
de solidaritat colectiva,
que faré escletar contra els caixers
dispensadors de les maneres antisocials.
No hi ha dia que no vegi un estirat al terra.
Amb caixes de cartró cobrint el seu orgull.
I al costat, algú treu calers tacats de merda.
Passen per les seves màquines corruptes.
La gent no arriba a finals de mes.
A la pantalla del televisor s'anuncien crèdits.
Només demanen escriptures i cotxes nous
que hem comprat amb més avals i microcrèdits.
Cauen diners del cel que pagaras amb dolor.
I diuen que fan obra social.
Això ho pagaran car.
Les bombes els faran humils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada