déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres

déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres
ramén

20 de març de 2008

Des de la fosca

Des de la fosca cridarem. Direm coses incertes i potser fins i tot ens escandalitzarem, des de la fosca. Mirarem la claror, des de la fosca. Envejarem els que gaudeixen la claror. Dels que gaudeixen el privilegi de ser entitats úniques. Clamen als quatre vents. Diuen paraules que poques vegades escoltarem. Ens miren, però no, no ens miren. Miren a una quarta paret. Llavors, els assteja el dubte. Quí som? Som la paret de la seva actuació. Recollim les seves pilotes perdudes. Les mirades de complicitat. Seurem als seients vermells antics. I ens insultaran. O tambe ens explicaran històries succeïdes fa molt de temps a una revolució proletària. En tot cas, seran conceptes i idees que voldrán compartir amb nosaltres. Mirarem expectants com s'acaba. Voldrem saber més. No en tindrem prou, perquè serem el millor públic. No serem un de tants. Tindrem classe. Serem el públic. El concepte de públic serà exemplificat amb la nostre acció. Hi haurà un abans i un després. Entrarem tots corrents, empaitant-nos i empenyent. Amb els colzes. Les senyores aniran vestides de la manera menys respectable i els homes respectables aniran vestits com desgraciats orfes.
Mirarem de no pagar entrada, i encara sort, que hi anirem.

Tindreu sort, dels cartells publicitaris. Tindreu sort, de les falques radiofòniques. Tindreu sort, si al final podem entrar, després de deixar ko el porter i endinsant-nos a la fosca del pati de butaques.

Blogged with the Flock Browser