déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres

déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres
ramén

23 de maig de 2012

El Caminant (V)


Va baixar un carrer avall, però encara estava molt a prop de la plaça, i li va fer por trobar-se algú. Va mirar enrere, va veure dues noies que baixaven. Va fer cap al carrer d'avall més ràpid, per precaució, i abans de disposar-se a pixar va triar un racó aparentment tranquil, amagat per un contenidor. Primer trigà en sortir el raig de pixat, però quan ho va fer en Llacer deixà anar una exclamació de plaer prou sonora per que la veu que sentia de lluny es callés per un segón.

Una parelleta cardant, ja veuràs...”, va pensar Llacer, que fins i tot somreia amb burleta mentre buidava la bufeta.

Llavors va sentir una altra veu, aquesta més suau i poruga, i de parla extrangera, que ho feia de manera entretallada i tremolosa. Tranquil·lament s'apujà la cremallera dels pantalons, i es girà cap a l’altra banda del carrer, on els veu per primer cop.

Tampoc és que veges molt: un tipus dret i calb i un altre amb el cap al terra.

Un cop se va apropar més, es va distingir clarament un cap rapat de peu, trepitjant a un home sota la seva bota. La cara de l’home subjugat era com un globus a punt de rebentar, amb els ulls vermells i les venes del coll marcant-se.

¡Eh!, ¿que haces ahí, capullo?” El cap rapat el va veure quan s’acostava sense fer soroll, per darrere seu.

¡Sal de aquí, no ves que estoy escarmentado al moreno!”, li va dir.

Va veure com era: blanc, pel curt, ros. No va veure cap amenaça en ell, el tarat nazi, que li va demanar ajut:. “O ayúdame, pero no quiero mirones.”. El Llacer se'l va mirar de dalt a baix. Tenia la sensació de que seria fàcil acabar amb ell. A més, ell li oferia una ampolla de vodka buida que semblava prou resistent. Qui era ell per rebutjar l'oferiment?

Així que, en aquell carreró de mala mort es va convertir en el botxí perfecte. Tenia l'arma i s’havia de fer alguna cosa; no podia anar-se’n i deixar al tarat feixista que desfigurés i rebentés el crani del “moreno”. En realitat li importava ben poc, val a dir, que dos homes es matessin entre ells. Però si havia de triar bàndol, optaria per ajudar a l’arab que intentava desfer-se’n sense èxit de l’empremta de la bota a la seva cara. Va mirar-li, el va somriure i va acceptar l’ampolla de la seva ma. “Gràcies per donar-me un arma per rebentar-te”, va pensar per dins seu. Se va apropar, i... 

Cap comentari: