Detergent o Mort

l'altre dia vaig fer una crida
a la humanitat d'avui en dia.
vaig creure'm filosof,
vaig despertar en la fredor,
vaig ensenyar la veritat.
tots moririem.

vaig aixecar les mans,
envoltat de tanta gent
que no sabien que volia vendre,
si detergent o mort,
"tant s'aval, comprem-lo!"
algú es pensava que era jo
el producte de venda al públic,
i tampoc li faltava raó,

vendre vida a preu de mort,
l'oblit oliós en òbit fructifer,
sucessió de comes en ristra,
sense passió per la elegància,

no hi havia cap tipus de senyal
que ens digués cap a on anàvem,
en aquest camí rectilini
amb sortida única i limitada.

Moment (jugant amb tissores)

I que duc al cor.
Què vull fer de tot.
Preguntes i dubtes,
que no vull respondre'm.

Cap a on vaig.
Què del què existencial.
De tot plegat,
no sé pas què traurem.

Hi ha mil coses per fer.
M'han tret la bena dels ulls.
Hi veig cegament.
El sol trenca l'alba.

El fred em cala els ossos.
I Hi ha penyores.
I el camí és ple de pedres.
Feres ferotges disfressades.

No sé ni per on començar.
Farà massa calor.
De la terra sortirà foc.
No podré estar-m'hi quiet.

Creuaré el limit.
Crearé les dimensions.
Ara jugo a desmembrar els límits.
Per mi tot és fàcil.

Simplificant la vida.
El moment deixarà de ser moment.
I serà tard per trobar-ne un.
Llavors les nits seran curtes.