Paràgraf va, paràgraf vé...

Segur que tinc una gran història,
una ciutat sencera dins del cap
bellugant-se pels lòbuls desvergonyida.
mil·lers personatges que mai
sortiran a fer un passeig pel paper,
no coneixeran a d'altres més importants,

perquè jo seré Déu en aquest explicat.
Probablement un despota dels antics,
malfactor i un gran fill de puta.
Si vull algú morirà -tot i no tenir sentit-
tan sols pel delit de la violència gratuïta,

justicia divina, a les portes del teatre.
Uns mafiosos obriran les portes del cotxe,
metralleta en mà, les bales el travessaràn
empenyent-li endarrere, caurà a l'escala.

O potser només l'esborraré del paràgraf,
i m'estalviaré paraules, fets i personatges,
es quedarà jugant a fet i amagar al meu cervell;
que mai se sap amb les crisis del full en blanc.

Tendra Galvana

Mirades que no valen,
tocaments sense tacte,
empedrat de vida,

a sota dels badoquins:
la sort dels principiants,
i a sota la sorra de sota,
una fortuna feta d'aire.

Romandrem cinc minuts,
o potser deu i fins i tot
perdrem el dia,

regirant-nos al llit,
com si tot ens fes igual
i la vida fos un neguit,

però només serà galvana,
una tendra pau ens alletarà.
Serà dilluns al calendari,

i el cap de setmana
pareixerà lluny sense ginebra.

moments musicals: ESTANISLAU VERDET

La cançó en qüestió és SOM TOTS UNS DESGRACIATS, i bé, és una cançó per treure ferro a les coses que ens passen a la vida. Que la disfruteu.



i video:


No hi ha tinta a l’impressora.
Em pica l’etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre esta buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s’ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d’algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l’inalambric en comptes del mobil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d’arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats,tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

podeu trobar més info d'aquest artista: http://estanislauverdet.com
Altres cançons a destacar: "Farsant per la font del gat", "Per fer país insultem en català", "Amb tu bexamell i mató"...

Modus Vivendi Capgirat

Com un dia més, observo des del meu cau la vida a l'exterior.
No m'és difícil pronunciar-me al respecte,
faig clausura en torn a la ciutat que s'enfosqueix quan m'aixeco,
només per divertiment.

La gent per sota la finestra camina cap a llocs que no sabré,
el fred els abriga mentres deixen la vorera
i s'encaminen cap al pas de zebra.

Quan ells dormen,
escric obres inconcluses de dubtós nivell,
i quan sento que els despertadors sonen,
el aigua comença a brollar de les dutxes dels pisos veïns
i els gossos borden quan els amos posen el peu a terra,
fugeixo de la claror i m'endinso en el somni.

Un dia més la vida ha començat.

Caure en gràcia

Caurem per inspiració,
veurem un soc al terra i
ens deixarem fer.

Encuriosits pels estrats,
sabrem que el peu s'hi fotrà
fins al bell fons del forat.
Mes l'altre peu voldrà seguir
cap endavant, pas que el trobarà.

No hi ha endavant,
només un fosc forat,
on la cama se'ns quedà varada.

Perquè potser ni l'havies vist,
tan sols anaves mirant el cel blau,
els arbres tan ben fets i les fulles
tan verdes que fan enveja;
tot pensant en els anuncis
per paraules del diari i en com
sona la melodia del mòbil
de la teva sogra que tan bé et cau.

Llavors, caurem per gravetat,
potser amb la cara tocarem el terra.
Ens adonarem de la proximitat
del paviment; dels xiclets enganxats,
de les tifarades de gos sense recollir.

De tot allò que composa la nostra terra.

Potser mai no la tocarem amb els peus,
però amb el cap de ben segur que ho farem.

Amor/Desamor/Impuls

A un poble d'extrarradi.
Rebrego els llençols del llit.
No et trobo, i què?
Ja no sé on estic, ni que faig.

Només...

Surar entre núvols de cotó,
ganivetejar els somnis,
fins fer-los trontollar, i cauran.

Cauran sobre mi com cauen
les paraules sobre el paper,
i llavors serà tacat de realisme.

Res no és com havia pensat.
Tu em vas mirar un matí.
El cap em va defallir,
buscava algú amb qui riure
plegats de la vida i la mort.

Quina sort, vaig pensar,
que t'he trobada.

No sempre passa el que voldriem.
Et penso i imagino que ets
dormint al teu llit.

Dos gossos grans et vetllen el somni.

I he fugit del teu costat.
T'he deixat una nota, he apagat el llum.
He tornat per mirar-te un últim cop.
He marxat i m'he perdut.

Voldria volar amunt i sentir
que els dos sentim el mateix.
Que els somnis són nostres
com ho són les nits fredes
que em fan gelar el cor.

Però no llueix així.
Mai no estem contents
amb el que tenim.

Sempre hi ha un moment pel
desconcert d'estimar.