tu i jo som menys que dos

Un dia el cel ens donarà
el que ens ha prés sense raó
l'amor,

el delit de ser estimat

seguirem fent un camí
que sabem que no va enlloc.

com el seguici d'incoherències
pujant pels dies
taronges i rodons fins a les puntes.

Una bomba contra millions de bombes

Caigueren les bombes
des dels ocells de ferro
que destrueixen la veritat,
que ens asoleixen amb mort.
la lluita seria terrible
-tothom als antiaeris, ràpid!-
quan xiualaven els canons,
s'enceneren guspires.

i una nena petita,
s'hi estava sola al camp,
collint l'arròs per menjar.
quan les sirenes van sonar,
l'avió ja li estava a sobre.
ningú podria ajudar-la.
el camp seria la seva tomba
res no podria fer.

al cap i a la fi res no importa
quan es tracta de vides
quan es manipula la veritat
ja no és real, ara ja falsejada
a qui l'importa les vides
d'uns quants desgraciats?

però la bomba va caure
entaforant-se entre els
arrossals i esquitxant-la,
només d'aigua i fang
-només de vida-,
aquella bomba va ser
defectuosa per virtut.

Havia decidit no matar.
Una bomba contra milions de bombes.

Finisterre

m'omplo la boca de raons
empipat en els motius
que recomanen retirar-me

ja és hora d'anar al llit
i potser és per últim cop
que ens anirem d'hora

deixaré volar un estel
aniré a la platja,

què és on més m'agrada
m'enfilaré a sobre

m'emportarà a la fi del món
on es precipita el somni
imbuit en parapent
cau, esdevenent realitat

El Vals de les paraules (IV)

sóc qui sent
el teu queixós malestar
el teu rebregar llençols
inexistents
ho sento tot DISTORSIONAT
he begut molt i les paraules,
SI QUÈ ÉS VERITAT,
fan ballar les PARETS,
Bukowsky.

Ella és adalt dormint.
Jo sóc al carrer escrivint.

Me l'estimo massa com per ser com sóc realment.

les preguntes que mouen el món

ella va correr per l'estret pont de marbre,
cap a la font.
ell la va seguir, fent sonar l'himne del
bayern de munich amb una
flauta travessera.
la va abraçar amb força.
l'aigua rajava fent acrobàcies.
salts impossibles i peixos que
dançaven.

els núvols no eren alts ni baixos.
perquè no hi havia.
el cel era un inmens pàram.
on només manava el sheriff del comptat.

li va preguntar ella a ell,
en un moment de cordura repentina.
has tancat el gas, paco?

i paco va fer que si.
Tenien un món nou davant d'ells