Mentres caus pel celobert de l'escala
l'aire es passeja per les teves orelles,
mentres, crides horroritzat les últimes vocals
que sortiran sonorament de la teva boca,
mentres el tratge es remou a les faldes
de la jaqueta marrón a cuadres verds;
mentres veus més a prop la barana
retant-te a ser un dard amb punteria.
mentres el món se'n va amunt
la pressió t'aplasta ben avall.
sents que caus,
només caus.
et caus, i
escaient com a caient
penses en si tot serà un malson
mentres recordes quan eres un nen
que somiaves que queies i queies,
mentres al llit et movies espasmodicant
angoixat de caure
fins a l'últim moment
sents aquella pressió al pit
fins que el pivot on termina la barana
t'allibera de l'angoixa provocada
-fins fa poc inexistent-
sobre que passaria si et tiressis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada