déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres

déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres
ramén

27 de setembre de 2012

Dramaturgia

T'atansares a la barana de la balconada, refinadament recoberta de pintura platejada; estaves enlluernant. Vas començar a bramar, i escopies als vianants que per allà passaven que et volies morir, que ningú no comptava amb tu; els deies des del menyspreu que l'alçada et donava.

Els teus canells recollien suaument aquelles mans perfectes, que subjectaven amb fermesa la barra de ferro amb els dits, estrenyent-la. Va ser com si m'agafessis del braç i me l'estiressis tant que s'esgrillà. Quin espectacle! La sang sortia a dojo de la ferida, mentre tu t'enduies el braç; sense reg sanguini ni la voluntat que li donaven els meus nervis que abans es connectaven entre ells. I no prou contenta, el sostenies a la teva ma, abans de tornar-me'l per llàstima, renyant-me a mi i a tots amb ell, tot fent burleta dels ornis que criticaven sense coneixement.

"Farien millor d'ensumar-se els seus propis fracassos, i deixar viure a la gent en pau, colla de perdedors!" Fent la veu millor d'entre tot l'elenc de coristes del Molin Roige , i després ofegant-la fins deixar-la en la pitjor veu d'una vella glòria de Montmartre, va dir-nos, des del seu púlpit de ferro: "Ai, aquesta dona ja no és el que era, abans tenia més potència, més tonalitat, més vigor... Això diuen, veieu!" Vas fer una pausa dramàtica, i la teva presència es va imposar artística, desbordant ego per tot. Semblava que la teva veu vibrés esgarrant l'aire violentament. "Sabeu que els hi dic, amb aquests, jo?"

El públic se la mirà. Els que abans eren vianants ara acudien a la millor de les funcions a les quals mai anirien. Aquesta era la representació que tota la vida un artista busca interpretar, i tu, fent mig gir amb el cos i fent-te amb els espectadors que demanaven més, eres al zenit, grandiloqüent.

Vas respondre'ls la teva pregunta retòrica que pausava el discurs i afegia més dramatisme i atenció en gran manera. "Res! Jo no em molesto a respondre mentiders i desgraciats al servei d'interessos aliens!" Així assumies, de manera protocol·laria, el teu paper de diva a voluntat. Sense orquestra que repliqués els teus moviments entre la gent, que fes sincronia amb el caminar estilitzat que et gastaves, i que fes saber a tothom que la dona per excel·lència hi era allà.

Prenent el control de la situació.

Fent el correcte.

Donant l'espectacle.


...

Els flaixos de la premsa escrita, les sirenes de la policia fent fora els espectadors, que enbogits demanaven més, eren com feres salvatges, que encoratjades pel discurs prepotent i populista començaren a trencar mobiliari urbà. Alguns agafaren senyals d'autobusos i les arrancaren del terra. Corrien cap als policies, que es disposaven a carregar amb gas lacrimogen i piloteres de goma.

Jo hi era allà avall.

Alguna hòstia me'n vaig endur.



Cap comentari: