L'home, que va creure trobar la felicitat, es va apropar a ella.
Més i més. Fins a fer-la tangible.
I la va tocar.
Era com un tubèrcul. Com una patata.
Es va introduir dins de la seva basta lletania, apropant les seves mans fins a la matriu blava que
emergia del seu interior. Entre els pins del bosc, en un camí poc transitat. Sense voler.
Sorprès, mirà cap als costats. El món romania estàtic.
Després va apuntar el cap pel seu interior. Es desdibuixava entre els espectres violacis que surgien
de la felicitat; eren primer blaus i al contacte amb la realitat s'anaven tornant vermellosos.
La felicitat era semblant a un capoll verd, que penjava d'enlloc; projectant pudor aliè en algún racó
de Barcelona.
Un jardí de pomers vermells es despertava entre les temples de l'home, que ja per aquell moment
havia sucumbit a la felicitat.
Lluitar, de qualsevol manera, hagués sigut inútil.
Així que va nedar, dins d'ella; fins introduir-se fins la cintura.
Els pomers creixeren, doncs. L'home reia, batia les barres i deixà escapar una riallada sonora, i una
altra més; aconseguint una reverberació molt vistosa. Els seus peus eren flors que repujaven fins les
espatlles, i com a mostra d'una gran flexibilitat fascinant, anava deixant pinzellades de violent
granat al llarg del seu camí. Cada fibra es replegava sobre si mateixa.
Per sota aparegué el fèmur. S'astillava, elegantment.
La felicitat l'absorbia amb una canyeta, xuclant i deixant el seu soroll en l'aire, que pesava cada cop
menys. Es va quedar una estona, mirant tot allò. No podia treure la mirada de la felicitat que li
menjava les extremitats inferiors.
Llavors va entrar del tot.
Passejà per les extenses galeries blaves.
La felicitat es tancà i desaparegué.
Ja no podia caminar més. Tampoc podia veure. Tot estava fosc.
Les seves parpelles pesaven menys. Les cames estaven fredes. Els dits de les mans s'agarrotaren.
No podria explicar a ningú que ja (no) era feliç.
Que no havia emoció, no hi havia sentit si era feliç, immers a la desgràcia de la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada