Com un dia més, observo des del meu cau la vida a l'exterior.
No m'és difícil pronunciar-me al respecte,
faig clausura en torn a la ciutat que s'enfosqueix quan m'aixeco,
només per divertiment.
La gent per sota la finestra camina cap a llocs que no sabré,
el fred els abriga mentres deixen la vorera
i s'encaminen cap al pas de zebra.
Quan ells dormen,
escric obres inconcluses de dubtós nivell,
i quan sento que els despertadors sonen,
el aigua comença a brollar de les dutxes dels pisos veïns
i els gossos borden quan els amos posen el peu a terra,
fugeixo de la claror i m'endinso en el somni.
Un dia més la vida ha començat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada