déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres

déu nostre senyor l'espaguetti volador estigui amb vosaltres
ramén

1 de maig de 2008

Estic perdut

Els mars d'argent ja no em fan surar.
Em desgavello avall del corrent d'aigua freda.
Cada dia sembla el mateix dia. Marcit.
Parlo amb els peixos de colors del fons.

No puc sofrir la rutina. Em mata poc a poc, sense pietat.
Cada minut que passa és una ganivetada més.

Sense pressa.
Sense pietat.

Et vas perdre quan volava pel cel groc.
No vas dir res. Només que no suraves.
De les teves mans en neixeren ocells morts.
Ocells que piolaven a l'obituari accessible.

Passen les nits al meu llit.
S'instal·len i no em deixen dormir bé.
Volen angoixar-me i rematar-me.

La raor es clava bé.
A la meva espatlla.

Sé que no et trobaré quan desperti.
Perquè ja t'he perdut. Ja m'he perdut.
L'inici i el final de tot plegat,
la tecla FN de la calculadora.


Les teves carícies de finals d'estiu.

Coses que suraven al meu iot pels oceans d'or líquid.
Víctimes dels capricis de Neptú.
Mal aconsellat per la rutina odiosa.

Estic perdut.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Doncs només tu et pots trobar.
Només tu saps on t'has perdut
només tu.

Busca en aquells racons
on avans hi havia alguna cosa
i ara hi ha pols, teranyines, antiguitats i poder reliquies.

Busca't bé, que només tu et pots trobar.

Chao