existència-rudimentària || perquè no tot són flors i violes ||

Cold Love

2012-02-11T14:58:00.001+01:00

Now the cold is here down to the city and i cried for me no revenges no lovers no proud only sad lyrics i heard on the radio, when i drove myself to the latest bar around the dammit world i met a few drinkers and they said to me "no answers now: only you have the key to exit from your heart that's converted in your jail" and more drinking and more cheating and more no-sense now i don't

Ubago's Song

2012-02-09T17:36:00.001+01:00

Aquí s'acaba el que es donava. La tendresa dels petons d'hivern, la pell suau en contacte amb la meva, les paraules plenes d'estima i les carícies més súblims. Es tanca per defunció. Un altre amor que mor, en mans dels amants, que no han superat el repte d'estimar. Decebuts? Però perquè? Si hi ha mil intents més, tants com el cor, organ fort i saludable, tingui a bé de trencar-se i

Més existència!

2011-09-27T20:17:00.002+02:00

I vas dir que si, que si, que més, i encara deies que si. Cridaves, i els teus pares sentien com deies si, a l'habitació del costat, yeah!, que si, que te le fotés, si, més endins, si, però que no, que no ejaculés, dins meu no!, vas dir.

Beuratge

2011-03-24T19:06:00.000+01:00

Cada cop costa més asseure'm a l'escriptori agafar un bon havà tallar-li la punta, cremar-lo. Encendre l'ordinador, obrir la pàgina en blanc. Em deia a mi mateix que era per la feina però ara que sóc a l'atur, em diré per consolar-me que és per l'angoixa de ser un més de tants... I si deixo d'escriure, crear? I si en realitat no tinc art, no n'he tingut mai (ai de l'art, sempre cardat) més

Parafina (revisió i traducció)

2011-02-09T20:03:00.001+01:00

Com les mans s'aletarguen, trobant-se amb la panxa, amb els dits creuats sobre el melic. No hi ha res per fer, res de res. Sense efectes a la fi, només falta tot. Asseguts al sofà, ens mirem un xic més i res, em passes el porro i li dono unes calades. Una mica més de fantàstica evasió;el món real es una cortina de fumpel nostre surrealisme desconcertant. Perquè és el moment oblong. És l'estona

Certament incert

2011-02-01T19:09:00.000+01:00

Quan ja tot sembla trallat, l'ideari poruc se'ns mostracom un pare nostre involuntarique del renec passa al incordii de les penes al desconcert. Tenim la pena als cors estovatsde pensar que d'incertesasi ha de viure l'ésser.Tement sobre els capsuna hòstia sense miramentsque escleta terriblementen els nostres clatells. Quan sabent-nos desgràciats, en quant poguessim hom sabi fugiria d'estudi-tot i

Quedar amb tu

2010-09-24T19:15:00.000+02:00

Ja saps, en una tarda de setembre, la gent té dies lliures, i el camí es fa sense pensar, peu dret, peu esquerra, i torna a començar, la ziga zaga se torna fabulosa, pensant en tantes coses que no em cabrien aquí, trepitgant el món com si fós teu, respirant l'aire perquè és de tots, l'autobús que l'embruta i els meus dits que l'aparten, se'n va amb un brogit certer, i ja vaig

Excepte...

2010-09-14T03:01:00.000+02:00

Aquest país ens fa vibrar, cada dia és emoció i devoció per uns valors d'unitat d'honradesa, d'honestedat que els polítics ens demostren només cal obrir els diaris per trobar-nos-ho a primera plana. Però sempre hi ha l'excepció. la gent va contenta a treballar, perquè tenim metro i autobús sempre puntuals al seu lloc: diligents i servicials els conductors els hi duen als llocs de

mort cièntifica

2010-08-25T05:11:00.000+02:00

Mentres caus pel celobert de l'escala l'aire es passeja per les teves orelles, mentres, crides horroritzat les últimes vocals que sortiran sonorament de la teva boca, mentres el tratge es remou a les faldes de la jaqueta marrón a cuadres verds; mentres veus més a prop la barana retant-te a ser un dard amb punteria. mentres el món se'n va amunt la pressió t'aplasta ben avall. sents que caus,

Previsions des de Existència Rudimentària per a la segona meitat del 2010

2010-07-05T01:54:00.000+02:00

Des d'ER no podiem deixar passar aquesta ocasió, ja al juliol, per a fer les previsions que us faran un tastet del que pot passar aquest 2010. Estigueu atents! - El partit de Jan Laporta s'associa amb Democracia Nazional i es transforma en la segona opció de cara a les eleccions, desbancant al grup de Rosa Díez. - Arran d'això, Montilla riu (però de veritat) i li dona un atac de cor tot just

Existència discontinua

2010-06-21T03:25:00.000+02:00

Torna a les seves pantalles... vagi vostè a saber fins quan!

Coses de carrer

2010-06-21T02:41:00.010+02:00

Els carrers, aquell dia, entre que la gent va entrar i va sortir de les oficines,entraren a les seves llars idesprés tornaren a sortir, a comprar a les botigues que revesteixen les susdites, per a més tard tornar a entrar als seus habitatges, van veure com la gent desepareixia. A viure les seves vides d'humà arquetips, humà del s.XII (ó 2.0). Urbanites i legions d'auriculars estereofònics. Així

La cultura va de festa 2010 - 9Barris - ManProjectSound

2010-05-10T17:54:00.000+02:00

La mort de la màquina.

2010-04-07T19:55:00.001+02:00

I la màquina de veure pel·lícules per la cara, escriure, fer esborralls amb el ps, jugar al poker, comunicar-me sense gastar mòbil, veure videos porno, escoltar música, jugar al quake 2 i emmagatzemar dades ha mort. Fins que l'estat em patrocini passaré el dol mirant intereconomia i llegint a Beckett, mirant per la finestra a veure si m'arriba algún correu amb ales. xD Quant d'odi acumulat!!!!

Moment All-Bran

2010-03-24T05:52:00.001+01:00

O era un Kit-Kat? No ho sé, però també és cert que no em paguen ni em gratifiquen per anunciar aquests dos productes. Un Kit-Kat de l'any de la picor Ho faig de forma altruïsta i desinteressadament, perquè sé que és un mal moment per a tots, incloses les grans multinacionals. Ah! Sí, és clar! Molt replicar contra elles, i molt queixar-se de les seves praxis més que corregibles, però... que

CINEFORUM: MÀFIA, DROGA I AMOR (1 DE 3)

2010-03-05T11:35:00.001+01:00

Després de la prova pilot amb "Una història del Bronx", he decidit tirar endavant el micro cinefòrum "Màfia, droga i amor" amb tres pel·lícules que són obres mestres -al meu parer- del setè art. Començaré el Cineforum de tres pel·lícules "Màfia, droga i amor", al qual podreu trobar les següents filmacions: - Amor a quemarropa - Uno de los nuestros - Miedo y asco en las Vegas - ??? Si voleu una

dijous de cinema! - Una història del Bronx

2010-02-25T20:17:00.006+01:00

Amor interracial, mafiosos a dojo, pallisses contra motards, pallises contra negres, pallisses entre italo-mafiosos, jocs d'atzar, faixos de bitllets de dolar, l'home de taxi driver - que es va passar als autobusos, molt més rendible-, lasanyes i per acabar-ho d'adobar, més mafiosos. I més coses que em deixo al tinter per no ser spoiler. Tot això, sense arribar a dues hores de metratge. Molt

Comèdies que triomfen als Universos Paral·lels

2010-02-24T13:52:00.001+01:00

Una comèdia ambientada al 2012... EL CARTER BIÒNIC (de l'univers paral·lel #131) - L'entranyable història entre un paquet i un destí, i un android que fa el que es correcte. Ohhhh!El debut de Ben Stiller de l'univers paral·lel #224, després d'anys d'assaig i de mètode Svarovski i Vodkarovskov, presenta la seva opera prima: "MEMÒRIA CODIFICADA". Un Oscar i varies Mamelles de Plata.Proeses

Correus (i els QR)

2010-02-23T02:29:00.001+01:00

comunicació 2.0? ganes de tocar els collons, hòstia puta! Tremoleu, amics, perquè Vueling també s'ha afegit a la moda. onanisme autorreferent en qr

No more heroes now...

2010-02-18T20:32:00.000+01:00

only villians allowed!

L'Illa

2010-02-17T17:47:00.001+01:00

Felicitat (2008, traducció al català i revisió)

2010-02-15T00:03:00.003+01:00

L'home, que va creure trobar la felicitat, es va apropar a ella.Més i més. Fins a fer-la tangible.I la va tocar. Era com un tubèrcul. Com una patata. Es va introduir dins de la seva basta lletania, apropant les seves mans fins a la matriu blava queemergia del seu interior. Entre els pins del bosc, en un camí poc transitat. Sense voler. Sorprès, mirà cap als costats. El món romania estàtic.

formspring.me

2010-02-07T14:58:00.001+01:00

ets els gran fill de puta que tot ho veu? Potser exagera, vostè. A veure, jo no sóc omniscent ni puc veure La Escobilla Nacional, per posar dos exemples.Temps al temps, però. Diuen que Monsanto està creant uns gens...Apart d'això, també sé escriure correctament una frase de merda.Molt afectuosament,mengi'm el nap, petit/a fill de puta. Ask me anything

FMI: Fons de Merda Internacional

2010-02-02T16:03:00.000+01:00

Llegeixo al ABC (no em preguntin perquè llegeixo aquestes coses...) que el FMI adverteix que Espanya, Portugal i Grècia hauran d'abaixar els salaris per a seguir sent competitius. Perdoni'm, però és que encara no acabo de creure-m'ho. Com es pot fer que unes societats incloses a un mercat monetari únic (zona €uro), les quals ja estan bastant per sota dels salaris mitjans europeus, han d'abaixar

formspring.me

2010-01-31T21:30:00.001+01:00

hi ha cries de coloms a barcelona? o creixen sent ja grans? Certament, m'agrada que em facin aquesta pregunta. Monsanto ha modificat geneticament els gens dels ous. que després ha clonat per millars. Després, n'Hereu mateix les cria, a una antic puticlub situat davant de la Generalitat, per fer-les volar a la inaguració dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022. Ask me anything

Alto, policia!

2010-01-28T17:05:00.018+01:00

- Alto! - Va fer una patrulla de la Guàrdia Úrbana, una nit qualsevol a la plaça de Lesseps. El cotxe en qüestió, un CNW de l'any passat, es parà a l'alçada que els guàrdies li recomanaren i aturà el motor. - Hola, bona nit! - Hola, bona nit. senyor agent. - És un control rutinari, senyor. Els papers de l'assegurança i del cotxe, i els seus. El conductor li va

formspring.me

2010-01-27T17:47:00.001+01:00

El spam cura el càncer? Mentre contingui llàgrimes de Chuck Norris, si. Ask me anything

Podria actualitzar, si....

2010-01-27T13:31:00.001+01:00

Però seré realista. No serà pas avui.Us deixo amb una miniperla pedobear trobada al carallibre. No sé quin traductor faran servir, però si m'assebento ja us diré quin perquè no el feu servir. Salut. PD: Vull tenir com amic al feisbúc a Jordi Hereu. Coses meves...

FRANCISCO FRANCO (VISIONS)

2010-01-15T16:24:00.006+01:00

Idees per a fer que aquest 2010 si que funcioni bé

2010-01-12T21:10:00.003+01:00

"Salut, camarades!" Efectuar controls antidroga a les sortides de l'Imserso Modificar la constitució per, a la vegada, modificar al tribunal constitucional i convertir-lo (ja legalment) en una casa de putes i alhora perruqueria Convertir la Diagonal en una gimcàna permanent, amb el conseqüent gaudi dels ciutadans i ciutadanes da Barçalona Deixar de comerciar amb diners, tot canviant

vaig tenir un somni

2009-11-24T00:13:00.001+01:00

i tu no hi sortiesnomés una nena xinaque em volia atonyinaren una terrassa de gràciaon ens volien clavarno menys de deu euracosper tres cafès amb lletaixò si que em va trasbalsardesprés tampoc sorties tuperò pagava els teus cafèsi després ja no me'n recordosi l'absenta era teva o meva

Coses que es poden fer quan s'està en "paru"

2009-11-23T22:20:00.002+01:00

-A ver si acabamos pronto y me voy a pillar un gramo, churriFumar porrosVeure "El senyor dels Anells", versió extesa, amb els extres del director i les declaracions de la dona de fer feines de l'estudiAnar de festa cada dia (sense un duro i amb una ampolla de vi del DIA)Aixecar-se a las 6 de la tardaMenjar macarrons fins rebèntarEsmorzar, Dinar, Berenar i Sopar. Jugar al counter-strike (fins

Amor Crosta

2009-11-21T07:21:00.001+01:00

El nostre amor fou com una crosta; que no paràvem mai de gratar, mai la deixàvem fer-se del tot, com si la nostra estima se n'anés al curar-se la ferida il·limitada. I així, entre gratada i gratada, ens anàvem fent mal l'un a l'altre,degradant-nos tots dos dia rere dia: sense tenir coneixença dels fets.Tampoc volíem ser conscients, ans hagués sigut menys traumàtic.La crosta s'alimentava de

Edicions Pirates: Títols que molt possiblement mai no veuran la llum

2009-10-26T16:57:00.010+01:00

El petit Hitler se'n va als AndesL'últimatum (de Hitler) Hitler coneix PoloniaAprèn a comptar amb Hitler (fins a 6 milions)Hitler coneix París I i IIHitler i els jueus màgicsCold Hitler:un hivern a RussiaHitler i el suïcidi (introducció)HH: Fhürer ConfidentialL'importància de dir-se AdolfQuan Eva estimà a AdolfHitler i el suïcidi (pràctiques, inacabat)Bonus:La guia del nacionalsocialista galàctic

Puta!

2009-09-30T10:52:00.001+02:00

Imagineu si estic apenat, fa dos dies se'm morí la vida, estirada al terra del saló, inerte, metamorfosi a la mort, com una vida qualsevol. Puta! - li vaig cridarperò ja no deia res.

Una història d'avui

2009-06-10T16:50:00.001+02:00

Quan tot semblava acabat, ram de flors a la llosa, el cura ja s'anava. Començaren a cridar, ulular als vents del nord, com un mort al calaix de fusta,trucaren a la porta, tot esperant que repongueren.“Hola?Que hi ha algú?”No se sentia més que un repic.A les portes de l'infern. Cada cop més fort. Però no tenia cap sentit. Restava la possibilitat, això si,de ser un viu al regne dels morts.O un mort

abans que neixi l'esclat

2009-06-07T20:38:00.001+02:00

calleu! venen per darrera.amb els seus timbals xisclant,colpejant amb els pals els cuïrs.criden i udolen al cant de matinada,resten parats al mig de la plaça:entonen la mel·lòdia, en aguts suaus.no els sentiu, tocant la vostra porta?apoderant-se dels vostres sentits?aferrant-se dins les vostres orelles?si. ja són aquí.

Revolta Moribunda

2009-05-06T14:03:00.000+02:00

Avui no s'ha mort ningú. Les morgues són buides i els cementiris fan vaga provocada. Els malalts terminals pateixen més al llit. Paliatius no són suficients. Demanen morir. Les tombes s'obren abans de les deu del matí. Surten braços en carn viva. Són vius. No esperem una epidèmia zombie. No esperem comunicats de l'ONU o de l'OMS. No és una grip virulenta, tampoc és un brot de legionel·la mal

avançada (moviment en fals)

2009-04-02T20:42:00.002+02:00

avançant entre les ombresel dia frega el sinistreentre les teves cuixessuaus, s'embel·leixen,en mirar-les a la penombrapodria tocar-les dos cops més,les teves mans tan llises, em diuen que ets l'artistamés jove del firmament,pintant les cançons d'ahirentre dos mons incompresosresten els dimonis de la nit,s'atipen de les pors populars,es restableix el daltabaix;gats amagats sota els cotxesnúvols

Detergent o Mort

2009-03-30T18:23:00.003+02:00

l'altre dia vaig fer una crida a la humanitat d'avui en dia. vaig creure'm filosof, vaig despertar en la fredor,vaig ensenyar la veritat. tots moririem. vaig aixecar les mans, envoltat de tanta gentque no sabien que volia vendre, si detergent o mort, "tant s'aval, comprem-lo!"algú es pensava que era joel producte de venda al públic, i tampoc li faltava raó, vendre vida a preu de mort, l'oblit

Moment (jugant amb tissores)

2009-03-05T03:02:00.002+01:00

I que duc al cor. Què vull fer de tot. Preguntes i dubtes, que no vull respondre'm. Cap a on vaig.Què del què existencial. De tot plegat,no sé pas què traurem. Hi ha mil coses per fer. M'han tret la bena dels ulls. Hi veig cegament.El sol trenca l'alba. El fred em cala els ossos. I Hi ha penyores. I el camí és ple de pedres. Feres ferotges disfressades. No sé ni per on començar. Farà massa

Certes coses que couen

2009-02-11T19:29:00.005+01:00

Hi ha coses que se han de dir, perquè si no, rebentes. Com el que li va passar a una bona senyora a una coneguda cafeteria del centre, li van trepitjar el call de dit gros del peu, i per educació, va callar l'improperi (fill de la grandissima puta),mentre s'anava posant més i més vermella. Així, en pocs minuts, el seu cap va escletar, esquitxant a les taules del costat de trossets de cervell poc

Obra Social : Fets i ennuegaments col·lectius

2009-02-08T18:02:00.004+01:00

Doncs si, amics i amigues, gossos i gats, aliens i persones de dubtosa credibilitat; públic en general. Aquí teniu la primera edició autogestionada de poemes. És un micropoemari de 4 pàgines on teniu els 13 poemes que he seleccionat per aquesta edició. Està sota llicència creativecommons, és a dir, podeu descarregar-la i difondre-la sense cap por a accions legals per part de l'Sgae ni cap altre

Sobre perdre o guanyar

2009-02-05T20:20:00.001+01:00

som la nova generacióde perdedors amb pedigreeformats en la passió cap a la tendència loosertreball precarisou ními esforç escàsrendiment obvidesprés es queixaran...

Paràgraf va, paràgraf vé...

2009-01-29T11:46:00.005+01:00

Segur que tinc una gran història, una ciutat sencera dins del capbellugant-se pels lòbuls desvergonyida.mil·lers personatges que maisortiran a fer un passeig pel paper,no coneixeran a d'altres més importants, perquè jo seré Déu en aquest explicat. Probablement un despota dels antics, malfactor i un gran fill de puta. Si vull algú morirà -tot i no tenir sentit-tan sols pel delit de la violència

Tendra Galvana

2009-01-22T14:04:00.000+01:00

Mirades que no valen, tocaments sense tacte, empedrat de vida, a sota dels badoquins:la sort dels principiants, i a sota la sorra de sota, una fortuna feta d'aire.Romandrem cinc minuts, o potser deu i fins i totperdrem el dia, regirant-nos al llit, com si tot ens fes iguali la vida fos un neguit, però només serà galvana, una tendra pau ens alletarà.Serà dilluns al calendari, i el cap de setmana

moments musicals: ESTANISLAU VERDET

2009-01-17T04:54:00.003+01:00

La cançó en qüestió és SOM TOTS UNS DESGRACIATS, i bé, és una cançó per treure ferro a les coses que ens passen a la vida. Que la disfruteu. i video: No hi ha tinta a l’impressora.Em pica l’etiqueta del jerseii el meu bicing sempre esta buit.Les preguntes del meu grup de trivial són més difícilsi el Joan s’ha acabat els crispies bons.El meu peix sempre té espinesi el carro del súper mai em va

Modus Vivendi Capgirat

2009-01-16T17:54:00.002+01:00

Com un dia més, observo des del meu cau la vida a l'exterior. No m'és difícil pronunciar-me al respecte, faig clausura en torn a la ciutat que s'enfosqueix quan m'aixeco, només per divertiment. La gent per sota la finestra camina cap a llocs que no sabré, el fred els abriga mentres deixen la vorera i s'encaminen cap al pas de zebra. Quan ells dormen, escric obres inconcluses de dubtós nivell, i

Caure en gràcia

2009-01-15T02:37:00.001+01:00

Caurem per inspiració, veurem un soc al terra i ens deixarem fer.Encuriosits pels estrats,sabrem que el peu s'hi fotràfins al bell fons del forat. Mes l'altre peu voldrà seguircap endavant, pas que el trobarà. No hi ha endavant, només un fosc forat, on la cama se'ns quedà varada. Perquè potser ni l'havies vist, tan sols anaves mirant el cel blau, els arbres tan ben fets i les fulles tan verdes

Amor/Desamor/Impuls

2009-01-08T07:09:00.003+01:00

A un poble d'extrarradi. Rebrego els llençols del llit.No et trobo, i què?Ja no sé on estic, ni que faig. Només...Surar entre núvols de cotó,ganivetejar els somnis, fins fer-los trontollar, i cauran. Cauran sobre mi com cauenles paraules sobre el paper, i llavors serà tacat de realisme. Res no és com havia pensat. Tu em vas mirar un matí. El cap em va defallir, buscava algú amb qui riureplegats

El Comptat Oest

2008-12-24T18:52:00.003+01:00

Hi ha una gran ciutat als afores d'una encara més gran, que és la capital d'un país que mai serà als mapes. I hi ha una estació de tren que no va enlloc. La gent espera i espera. Saben que els trens no arribaran mai. No els importa. A prop de l'estàtua a Heracles, el paviment desapareix. Només terra, un gran soc que s'endinsa quatre metres cap avall. A l'altra banda, els gratacels s'emmirallen

tu i jo (2)

2008-12-23T01:18:00.002+01:00

quan les coses no passen cara a carasempre és difícil explicar-seperquè no ens veiem les cellesni els ulls brillants ni els llavis somriurei tot queda immers dins d'una penombraon les paraules són les nostres vides, on les frases deixen de ser frases,comencen a ser pedres als nostres peusi no ens deixen avançar...i no ens deixen avançar...però nosaltres podrem contra això

Tu i jo

2008-12-22T04:03:00.003+01:00

T'agafí per darrere, suau, i et diguè a cau d'orella,m'agrades;petonegí el teu coll, després el mosseguí.No teniem temps, només estàvem tu i jo;i tantes caricies. I ara, somio despert. Amb els teus braçosa la vora del meu cós.

El dia que va espatllar-se el temps

2008-12-09T17:53:00.002+01:00

El rellotge, ràpid i abreujat; el temps no va seguir: no sabia que fer. Atordit s'havia parat davant del nostre, quan aquest va tenir la sensacional idea de fer de l'slow life el seu modus vivendi. El posàrem en pràctica, atès que ja havíem passat la línia dels 666 e-mails i les artèries, les meves, les nostres, s'obstruïen amb una facilitat ignota. Va ser aquell matí, cap a dos quarts d’onze que

universalitat

2008-10-27T02:17:00.001+01:00

El temps no fa pels nostres somnisatrafegatdescompasatmaterialitzatbombolles de vidaeixuta de preu:inerta de originalitatmilers són lesveus i mansveuen passar estelsvan més enllàdel nostre universvolem agafar-losi mai lliurar-los

Talking to myself

2008-10-15T01:03:00.003+02:00

traduït al català de: http://miradastranslucidas.blogspot.com(un alter ego que tinc que escriu en llengua castellana)Un any després, torno aquí, al lloc d'explicar contes en forma de poema atípic.Em parlo a mi mateixdes de ben dins meu.La veritat, no em va malament.Sempre tinc algú, mai estic sol. L'escolto aconsellar-me.Ans no sempre tingui raó. Tinc dos opinions per a tot. Sóc dos al preu d'un.

tu i jo som menys que dos

2008-09-16T19:09:00.002+02:00

Un dia el cel ens donaràel que ens ha prés sense raól'amor,el delit de ser estimatseguirem fent un camí que sabem que no va enlloc.com el seguici d'incoherènciespujant pels diestaronges i rodons fins a les puntes.

Una bomba contra millions de bombes

2008-09-14T20:33:00.001+02:00

Caigueren les bombesdes dels ocells de ferroque destrueixen la veritat,que ens asoleixen amb mort.la lluita seria terrible-tothom als antiaeris, ràpid!-quan xiualaven els canons,s'enceneren guspires.i una nena petita,s'hi estava sola al camp, collint l'arròs per menjar.quan les sirenes van sonar,l'avió ja li estava a sobre.ningú podria ajudar-la.el camp seria la seva tombares no podria fer.al cap

Finisterre

2008-09-12T18:42:00.004+02:00

m'omplo la boca de raonsempipat en els motiusque recomanen retirar-meja és hora d'anar al lliti potser és per últim copque ens anirem d'horadeixaré volar un estelaniré a la platja, què és on més m'agradam'enfilaré a sobrem'emportarà a la fi del mónon es precipita el somniimbuit en parapentcau, esdevenent realitat

El Vals de les paraules (IV)

2008-09-10T04:53:00.003+02:00

sóc qui sentel teu queixós malestarel teu rebregar llençolsinexistentsho sento tot DISTORSIONAThe begut molt i les paraules,SI QUÈ ÉS VERITAT, fan ballar les PARETS, Bukowsky.Ella és adalt dormint.Jo sóc al carrer escrivint.Me l'estimo massa com per ser com sóc realment.

les preguntes que mouen el món

2008-09-08T02:35:00.002+02:00

ella va correr per l'estret pont de marbre, cap a la font. ell la va seguir, fent sonar l'himne del bayern de munich amb una flauta travessera. la va abraçar amb força. l'aigua rajava fent acrobàcies. salts impossibles i peixos que dançaven. els núvols no eren alts ni baixos. perquè no hi havia. el cel era un inmens pàram. on només manava el sheriff del comptat.li va preguntar ella a ell, en un

2008-07-30T17:32:00.002+02:00

REVIURE DINS D'UN QUEVIURE DESFERMATTOCANT TRES TIMBALS DE GUERRA ASTORADASOM QUI VAM PREDIR QUE EL FUTUR FOTUTUN DIA TRUCARIA A LA PORTA AMB SA EINAD'ODI IRREAL, TACANT ELS PENSAMENTSDESTROSSANT EL PRETERITEN UN CAOS FANTASTICUN ALLAU DE LLUMTAN CLARA QUE ENS ENFOSQUEIX

Agost de Neu

2008-07-11T01:38:00.003+02:00

He begut, aquesta tarda, fins quedar ebri tirat al sofà sense poder ni tan sols pensar en alguna cosa senzilla. No tenia res millor a fer. La tarda s'ha aixecat negra i queien flocs de neu. Un dia normal. Puix és agost. Ans la gent ha baixat al carrer, ben abrigada. Han fet boles de neus precioses i ninots grassonets amb bermudes portant ulleres de sol. Els flocs s'han depositat atapeïnt els

Història de grans relats

2008-07-09T03:19:00.001+02:00

Escriurem en quaranta idiomes, serem poliglotes, en edicions de cartoné. Amb els lloms brodats de lletres d'or i brillantina. Seran històries sobre homes i dones de països exòtics, que cavalcaran a lloms de cavalls poliglotes, encara que no parlin excepte a les nostres faules, on si tindran veu i seran respectables. Els conills faran, al seu torn, d'éssers repugnants i malèvols, que han estat

El client NO sempre té la raó

2008-06-20T16:46:00.007+02:00

El cambrer va arribar, els hi va donar la benvinguda i els va demanar si volien quelcom d'aperitiu, en un correctissim català. El senyor va respondre, va dir que si, que li portessin unes cervezas. I el noi l'hi va dur, juntament amb una mica d'olives sevillanes. Va seguir servint, el cambrer. Primer una ració de pernil. Pà amb tomàquet. Transportista de parquet, una safata a la ma esquerra

et mataré a petons

2008-06-16T18:50:00.000+02:00

et mataré a petonsmentre caiguin fulles dels arbresper no tenir porper no tenir mesuraper fer de l'amor una opereta.no podrem evitar de fer-nos una abraçada i l'amor,caurà del cel:seran bombes de ràcim; que escletaran a dos quarts. seran focs d'artificique es manifestaran abstractamentfent del rèquiem humàun gran recurs estilístic,un bon final per la farsa.

Xènia

2008-06-16T18:26:00.000+02:00

No em sap greu reconèixerque et trobo a faltardesprés de tant de tempsque hi ha cops que et ploroperò no em sap greunoque haguem recorregut un llarg camí de distànciaque en veure't una nittorni tot el que em va captivari el cor em faci un "ai!"que m'arriba als peussides del temps del tempsque no em trobava tan bésabent que estàs béque el teu cor brilla per altrescom el meu brilla per tu, avui

myOTHERself

2008-06-10T00:46:00.002+02:00

Retrospecter on the Winstones Flintons....

2008-05-28T15:03:00.001+02:00

1. la veritat de les galetes dels boyscouts2. Perquè fumar no és dolent

Res de res

2008-05-28T03:01:00.001+02:00

Aquell dia no passava res. Els coloms volaven, però no es cagaven sobre els nostres caps. Els carrers i carreteres no eren transitats per cotxes, camions, bicletes, ciclomotors amb nois de cap de serradures ni guàrdies civils en patrulleres. Tampoc del cel sortiren espurnes de colors amb el contacte del napalm amb la pluja. No passava res. Seria el dia més tranquil de la existència, ençà que

Mentiriem

2008-05-22T23:53:00.002+02:00

Ben bé que el món em segueix atabalantdepressa, inert, sense bons sentiments.i la noia de la jaqueta beige.jo vull ser seu,vull fer-li una capsula de pell humanade la meva pell cansada;trencar el dispositiu de seguretatamb el qual ens protegeix la ciutat,tocar-la amb les puntes dels dits, sentir el seu sexe escletar de joia.Porta una carpeta de la universitaton guarda uns fulls tacats de

fun time

2008-05-15T05:13:00.001+02:00

no sóc un robot,la producció mermatalment com joinverteixo esforçostocant cançons, guitarra plàstica,experts diuen:això no és realtu no saps tocar-la.i a la pantalla, rodonetes de colors.Enviat amb el navegador Flock

2008-05-11T05:18:00.000+02:00

Coses que fer a la tarda

2008-05-01T18:43:00.004+02:00

Donaré de menjar als gats, i després fabricaré bombes casolanesde solidaritat colectiva, que faré escletar contra els caixersdispensadors de les maneres antisocials. No hi ha dia que no vegi un estirat al terra.Amb caixes de cartró cobrint el seu orgull. I al costat, algú treu calers tacats de merda. Passen per les seves màquines corruptes. La gent no arriba a finals de mes. A la pantalla del

Estic perdut

2008-05-01T04:40:00.001+02:00

Els mars d'argent ja no em fan surar. Em desgavello avall del corrent d'aigua freda. Cada dia sembla el mateix dia. Marcit. Parlo amb els peixos de colors del fons. No puc sofrir la rutina. Em mata poc a poc, sense pietat. Cada minut que passa és una ganivetada més. Sense pressa. Sense pietat. Et vas perdre quan volava pel cel groc. No vas dir res. Només que no suraves. De les teves mans en

Obituari : ALBERT HOFMANN

2008-04-30T03:20:00.003+02:00

Ahir dimarts 29 d'Abril va morir l'Albert Hofmann, a l'edat envejable de 102 anys. Què no és poc. El quimic, nascut a Baden, Suïssa, al 1906, va estudiar a la universitat de Zurich. El seu interés es va basar en la química de les plantes i els animals, dirigint amb el temps la recerca de l'estructura química d'una substància animal (la quitina) per la qual va rebre el seu doctorat.Però hom té en

El cotxe nou

2008-04-21T04:09:00.003+02:00

Va descobrir amb horror que res no era per sempre. "Res serà nou per un temps indefinit. Sempre passarà quelcom que alteraria la seva novetat." Abans, algun fill de puta li ratllava el cotxe nou, el seu flamant exemple de independència; li va causar un gran aldarull cerebral. Primer va ser pressa del desconcert, i més tard de la ira, enrogint les orelles i les galtes. Per fora, el seu cabrio blau

Oblida't

2008-04-15T17:54:00.003+02:00

Oblida'ls, a tots, oblida't de tu i dels altres, oblida't de les obligacions.Ans només sigui per cinc minuts, deixa fer al teu cervell, posa'l en blanc i mira per la finestra. Mira com el dia és blau i cap núvol s'interposa entre els ocells i tu, entre la veritat i tu. Diuen els núvols que ets trista, que ja no et sents com abans; el teu cor esclatava de joia i ho posaves tot perdut. I tot i que

Història sense sentit

2008-04-11T02:56:00.003+02:00

Caminaren les ovelles pels mars d'argentquan un pastor se trobaren a una pasteracamí de neus vermelles amb uns prismàticsi feia ticstics de colors amb alta densitat pixelada,remant per la seva cara tot tibant-se-la. Per sort les ovelles deixebles de Jesussabien que els pastors amb tics són fillsd'un senyor malevol i esquerp, el Demoni(amic del Toni)i també dels àngels caiguts en acte de serveique

Un glop de pau

2008-04-05T18:28:00.002+02:00

Què vols?què em mires?que no et creus?a mi?Dubta. Mira'm. I diga'm que sóc un altre, diga'm que...No existeixo. Què he mort, què ja no sóc, hi sóc al soc.Creant altra vida. Pètals de flors. Làpida lluenta. Què no vols? Què tens por? Què no em creus? Jo sóc l'òbit d'ara. A dins la terra, ensumo la turba,me la bec, en una catavins.Un glop de pau. Blogged with the Flock Browser

Sense saber ben bé perquè

2008-03-29T17:49:00.001+01:00

sense saber ben bé perquè, m'ennuego amb l'oxigen enrarit.defenestro els sentimentssense saber on tinc el cap.les paraules no surten -simplement tot em fa mal-;assegut al banc del parcdono de menjar als coloms.pita, pita, pita, venen a les meves mansi de ma boca treuen mollesno m'importen les malaltiesel meu cor no aguantaràper veure-les crèixerperquè escletarà de tristorsense saber ben bé perquè.

L'altre vagó

2008-03-29T06:30:00.002+01:00

Com una nit més, tornava a casa amb el que seria l’últim metro. Va esperar dret a l’andana, un cop d’aquells que el rellotge digital de temps estimat insultava al personal afegint segons quan no miraven, endarrerint feixugament l’hora de tornada. Només esperava. Amb el cap en blanc. Mirava la pantalla gegant, absort en l’emotiva història d’un llangardaix al que l’hi havien tallat la cua.

Cintes de cassette

2008-03-26T19:04:00.001+01:00

Una cinta de k7penja de la branca del plataner que em dona al·lergia. Penjada, es deixa onejar per la ventada que recorre el carrer. és el record del passat. Ja no venen radios amb cassette. Blogged with the Flock Browser

Tricomes de colors i altres materials sensitius

2008-03-20T20:18:00.001+01:00

Blogged with the Flock Browser

Des de la fosca

2008-03-20T03:03:00.001+01:00

Des de la fosca cridarem. Direm coses incertes i potser fins i tot ens escandalitzarem, des de la fosca. Mirarem la claror, des de la fosca. Envejarem els que gaudeixen la claror. Dels que gaudeixen el privilegi de ser entitats úniques. Clamen als quatre vents. Diuen paraules que poques vegades escoltarem. Ens miren, però no, no ens miren. Miren a una quarta paret. Llavors, els assteja el dubte.

Tríptic dins d'una instantània

2008-03-12T20:54:00.001+01:00

Abans de rumiar a les verdes pastures normandes...

2008-03-11T18:36:00.000+01:00

... en noexisteixo viatjava arreu del país, de Vilafranca a Roses passant per Badajoz, que no hi és al país, però són incoherències pròpies de la història de les carreteres secundàries. També, abans de pastar verdes herbes i digerir-les pels seus antics set estomacs, tenia inquietuds músicals, tenia aptituds per reforçar-les. Va arribar lluny, dirigia una petita orquestra, "Els Petits Set Sous de

La fi del Món

2008-03-10T02:17:00.000+01:00

Va ser el dia que més boira feia, la ciutat s'aturà i del cel baixaren querubins que ens anunciaren la fi del món, es quedaren com a psicolegs de reforç, fins que vingueren en avions argentins amb títol, en massa, les fàbriques de divans creixeren en guanys econòmics i el país pujà a les primeres posicions mundials. Convingueren entre tots entrar a formar part del club dels cinc, perquè el món